El passat 24 de febrer assistíem astorats a la invasió russa d’Ucraïna, una agressió militar en tota regla que es produïa al bell mig d’Europa. Els que vam viure les guerres als Balcans durant la dècada dels 90, creiem -innocentment- que imatges com les de Sarajevo, Tuzla o Mostar serien impensables en ple segle XXI. Un cop més ens vam equivocar i via Twitter o Instagram, podem seguir pràcticament en directe els atacs contra Kíiv o Mariúpol. Mentre creuem els dits perquè no es repeteixin les gravíssimes violacions dels Drets Humans que van tenir lloc a Bòsnia a finals del segle XX, la guerra va fent el seu camí amb bombes “intel·ligents” que rebenten barris residencials sense cap objectiu militar.
A principis d’aquest curs, diversos instituts del Segrià vam tenir l’oportunitat de visitar l’exposició “A nation in retreat” a la Biblioteca Pública de Lleida, organitzada per la regidoria de Drets Civils de la Paeria. És una panoràmica fotogràfica del massiu exili republicà de 1939, quan mig milió de persones van creuar els Pirineus en direcció a un futur incert. Aquelles imatges causaven un profund impacte en l’alumnat, que veien com la guerra, primer, i l’exili, després, truncaven la vida de desenes de milers d’homes, dones i infants que ho deixaven tot enrere i buscaven refugi a França. Alguns alumnes explicaven les seves històries familiars, recordant els repadrins que també van fer el camí de l’exili. Ara veiem de nou com a Ucraïna corrues de refugiats fugen cap a les fronteres del seu país, i ja són milions les persones que han abandonat casa seva escapant d’una mort gairebé segura.
“A nation in retreat” és una exposició del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i que, juntament amb els Espais de la Batalla de l’Ebre situats en diverses comarques del sud del país, constitueixen uns espais excepcionals des del punt de vista didàctic. Tots dos equipaments combinen l’existència d’espais museístics per interpretar aquests episodis històrics amb la visita a espais exteriors que també hi estan relacionats.
En el cas dels Espais de la Batalla de l’Ebre, la visita a les trinxeres i búnquers de la zona ens fan reviure la cruesa dels combats, i passejar pels carrers enrunats del Poble Vell de Corbera ens recorda perpètuament quina és la conseqüència de qualsevol guerra. Al MUME de La Jonquera, podem conèixer les històries personals de moltes de les persones que creuaven els passos pirinencs en direcció a l’estat francès, i podem resseguir el mateix camí que van fer pel Coll dels Belitres cap als infames camps de concentració de la Catalunya Nord, com els d’Argelers o Ribesaltes.
La guerra civil i la postguerra, doncs, són un episodi cabdal de la nostra història recent que serveixen per explicar a les noves generacions la duresa dels conflictes armats. Lleida va rebre el seu bateig de foc amb el terrible bombardeig aeri del 2 novembre de 1937, que va provocar la mort de dos-centes persones, entre elles diversos alumnes del Liceu Escolar. El riu Segre al seu pas per la ciutat fou línia de front durant nou mesos, i l’ocupació franquista de Lleida el 3 d’abril de 1938 fou una data simbòlica per l’anul·lació de l’autonomia catalana republicana. La repressió contra tothom sospitós d’haver ajudat la República no es va fer esperar, i els primers judicis sumaríssims van iniciar-se als pocs dies de l’arribada de les tropes feixistes.
A la postguerra, Lleida va albergar un camp de concentració a la Seu Vella, on els interns eren obligats als treballs forçats i, entre altres, van ser obligats a construir les casernes de Gardeny. Acabada la guerra civil i iniciada la contesa mundial el 1939, desenes de lleidatans refugiats a França eren capturats per la bèstia nazi i enviats a l’infern de Mauthausen i altres camps.
Aquests fets no tenen a data d’avui un espai on explicar-los i és indubtable que és necessari fer-ho. La memòria de les generacions que ho van patir fa necessari disposar d’un espai que faci justícia a tants anys d’oblit i que expliqui el passat, però sobretot cal un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra a la ciutat de Lleida per educar els futurs conciutadans en els valors de la democràcia, la tolerància i el respecte als Drets Humans, ja que només ensenyant què suposen les guerres (i la crua postguerra) podem educar per la pau.
