Miquel Serra i Jaume Bernis, President i Secretari de Transició Ecològica de la Federació de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya
A dia d’avui, tothom té molt clar (o almenys la majoria de la ciutadania) que ens trobem immersos en una greu crisi climàtica i que, per acabar amb l’escalfament global i les conseqüències desastroses d’aquest, hem de complir amb l’objectiu de tenir el 100% d’energia renovable per al 2050. Un objectiu tan ambiciós com necessari i pel qual anem ja massa tard, si més no respecte altres països europeus.
Ara bé, no es tracta només de substituir ràpidament les fonts d’energia contaminants per unes de netes, sinó també de transformar un model basat en els grans oligopolis energètics i posar al centre la ciutadania i el bé comú. S’ha de fer d’una manera planificada i tenint en compte tots els elements del nostre territori.
Per posar-nos en situació, actualment a Catalunya hi ha 811 aerogeneradors en funcionament per generar energia eòlica. Des del 2020, s’han presentat diferents projectes (actualment en tràmit) per a la instal·lació de 846 aerogeneradors més, és a dir, més del doble dels que ja es troben instal·lats. D’aquests nous aerogeneradors projectats, la meitat s’ubiquen en comarques lleidatanes, concretament són 424.
I pel que fa a projectes d’energia fotovoltaica, tenim tres comarques de Lleida que es troben entre les cinc primeres de Catalunya pel que fa a la superfície projectada per a instal·lació de parcs solars. Lidera aquest rànking el Segrià amb un total de 1.277 hectàrees de superfície per a projectes fotovoltaics. En tercera posició hi trobem les Garrigues amb 814 hectàrees i en cinquena posició al Pallars Jussà amb 629 hectàrees projectades.
Així doncs, queda palès que hi ha hagut un augment exponencial dels projectes d’energies renovables i que gran part d’aquests es concentren a les comarques de Lleida i del Pirineu.
Després d’un any i mig d’aplicació de l’actual decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, es constata que queda curt, que no dona resposta a totes aquestes necessitats i permet que prevalguin els interessos econòmics i de les grans empreses. Per això, és necessari modificar-lo urgentment i que esdevingui l’eina que faciliti la transició energètica de manera ordenada i d’acord amb el territori.
Algunes de les mesures que creiem que s’haurien d’incloure al més aviat possible són: garantir la participació i codecisió del territori, en concret, dels ajuntaments; establir criteris en l’àmbit de la integració paisatgística; protegir els espais naturals de valor, essencials per a la conservació de la biodiversitat; protegir els espais amb patrimoni cultural i de memòria; prioritzar la implantació en espais ja edificats: equipaments públics, canals de regadiu, naus industrials, naus agrícoles i ramaderes, zones industrials, etcètera; prioritzar i fomentar la iniciativa local: comunitats energètiques i estratègies locals per impulsar projectes mixtos en què participin els ajuntaments (com a sector públic) i en els quals també hi puguin ser les empreses i la ciutadania (com a sector privat) i, finalment, protegir els espais agrícoles, ramaders i forestals d’alt valor, d’acord amb la llei d’espais agraris, que són essencials per a la sobirania alimentària.
En paral·lel, és urgent realitzar el debat participatiu sobre el Pacte Nacional que ha de falcar i difondre el nou consens de país per avançar de forma decidida cap a un model 100% renovable, amb una planificació territorial que estableixi els percentatges territorials de renovables (potencials i necessitats) per vincular la producció i el consum com a mecanisme d’equilibri territorial i també d’eficiència de les xarxes de distribució i minimitzar, així, la pèrdua que es produeix amb el transport de l’energia. Cal, per altra banda, desplegar mecanismes fiscals i de compensació econòmica per a aquells territoris que assumeixin més càrrega d’instal·lació i producció energètica.
No ens podem permetre més demores però cal fer les modificacions legals necessàries per fer una transició energètica més justa i al servei de la gent.
