La normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) atorga a la Comissió Europea (CE) la capacitat de dictar mesures extraordinàries en cas de pertorbació de mercat causada per caigudes significatives de preus, i prohibeix als estats atorgar ajudes al sector agrari per crisis de preus (però no per a mesures de foment de l'activitat agrària). La CE només va establir mesures extraordinàries des del 2014 al 2017 i, exclusivament, per pal·liar l'efecte del veto rus a les importacions europees. El 2018 va dir que no continuaria aplicant mesures per fer front al veto rus. Però és que aquest 2019 el Ministeri d'Agricultura no ha demanat cap mesura extraordinària a la Comissió Europea. Com pot ser això?
La resposta rau en els preus que comunica el Ministeri a la CE i que només indiquen una caiguda del preu en préssec del 6% el 2019 respecte al 2018 (la caiguda de preus baixa fins al 3% si només analitzem les dades de la Comissió Europea per a Espanya i per préssec). Una caiguda del preu en origen d'un sol dígit no justificaria l'establiment de mesures excepcionals per part de la Comissió. Però és aquesta dada real? A Unió de Pagesos denunciem fa temps que els preus que comunica el Ministeri a Europa no són reals des del 2014. No ho són, i ara ho podem corroborar, perquè els preus sectorials de referència del préssec i la nectarina que recull l'Observatori agroalimentari de preus (amb validesa estadística gràcies al fet que els preus agraris van ser incorporats el 2017 en el Pla estadístic de Catalunya, fruit de la insistència d'Unió de Pagesos), avalen una caiguda del preu en origen en préssec del 27% a Catalunya. Aquest percentatge sí que justificaria la declaració d'una situació de pertorbació de mercat i l'establiment de mesures per part de la Comissió Europea. Però Espanya no ho va demanar, ja que no disposa de cap dada que ho avali.
Ha de ser responsabilitat del Ministeri, doncs, l'articulació de mesures per pal·liar la situació. I quines són les que pot aplicar? Les mateixes que Unió de Pagesos ja li va reclamar el 2017, quan va començar a redactar el seu Pla per a la millora de la fruita dolça, perquè entenem que són les úniques que poden tenir un impacte a curt termini per a tot el sector: un Pla d'arrancada per retirar 10.000 hectàrees del mercat, un ajut d'estat per atorgar liquiditat al sector i evitar que enguany abandoni l'activitat més pagesia, a més d'unes mesures fiscals que adeqüin la pèrdua d'ingressos a l'esforç de fiscalitat que se li demana al sector (adequació de mòduls de l'IRPF, increment de les despeses de difícil justificació, exempció del pagament de les quotes de la seguretat social i del pagament de l'IBI de rústica, a compensar als ajuntaments per part de l'Estat). Aquestes propostes, ara consensuades amb el sector i els ajuntaments de la zona fruitera de Lleida, són les que han de marcar el camí perquè els productors ens en sortim a curt termini. El sector també necessita una reestructuració de l'oferta per fer front a la concentració de la distribució organitzada i poder generar valor que repercuteixi en els preus rebuts per la pagesia.
