Quan et decantaves per un bàndol, no podies ser de l’altre. I així, vaig anar aprenent de forma fragmentada. Jo era de lletres pures i m’honorava dir-ho. Endinsar-me en totes les llengües, històries i filosofies m’omplia tant, que no necessitava res d’aquest món.
Però, amb els anys, les meves inquietuds i ànsies de coneixement van arribar a un sostre de vidre previsible: em faltava l’altre hemisferi de 'la veritat'.
Conscient d’aquesta coixera, quan anava a les biblioteques i llibreries em deixava seduir per les novetats editorials de tota mena. Vaig començar a ignorar el filtre-etiqueta que durant tants anys em va tenir en un caixonet. I vaig obrir els ulls prestatgeries enllà d’aquelles que em pertocaven per formació i itinerari curricular.
Segurament tothom sap que tenim dos hemisferis cerebrals: el dret controla la part esquerra del cos; i l’esquerre, la dreta.
L’hemisferi esquerre és la nostra part analítica, simbòlica, racional, verbal i abstracta; mentre que el dret s’encarrega de tot el contrari: és sintètic, no verbal, concret, atemporal, analògic i espaial.
Partint d’aquest fet, aquelles persones que tota la vida hem viscut en territori lletraferit, l’hemisferi que més hem desenvolupat és el dret; i els que triaven ciències, l’esquerre.
No cal ser doctor en la matèria per deduir que l’ideal seria equilibrar ambdós hemisferis. Perquè, si bé tenir facilitat amb el llenguatge és fantàstic, els de lletres no ens hem de relacionar, al llarg de la vida, amb les matemàtiques, la lògica i l’anàlisi?
I els de ciències: no han de saber expressar les seves troballes i descobriments, i que el seu missatge arribi a l’audiència? Que s’entengui la importància de la seva feina, de la transcendència del que fan?
Així, cansada d’aquesta separació entre dos mons que junts sumen, i separats empobreixen, fa anys que vaig sentir la necessitat d’obrir-me a tot aquell coneixement que no havia omplert de saber i matisos la meva vida acadèmica.
I, curiosament, el que jo notava ho han corroborat científics de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT) segons els quals: “quan els dos hemisferis es desenvolupen de forma conjunta, la destresa cognitiva i l’aprenentatge assoleixen nivells òptims. Per això, el repte és tenir un cervell amb els dos hemisferis ben equilibrats”.
Si voleu ampliar-ne la informació, a internet, en trobareu fàcilment més estudis.
De fet, alguns afirmen que aquesta bona connexió hemisfèrica explicaria la ment brillant d’Einstein.
Així que ja ho sabeu: si sou de lletres, passegeu-vos per les seccions d’astronomia, de física, de biologia; de tot allò que mai heu estudiat i té molt per explicar-vos. I si sou de ment científica, pareu atenció als clubs de lectura que ofereixen al vostre poble o ciutat; opteu per lectures que us sorprenguin, que us aportin informació genuïna, que us desperti els sentits, les ganes d’aprendre.
Vivim una vida i, massa sovint, sense ser-ne conscients, ens perdem la meitat del viatge.
