22.05.2022 |

La queixa destructiva

Dels 365 dies que té l’any, n’hi ha alguns en què sembla que tot ens surti del revés; com si, en posar el peu a terra enhum sortir del llit, hi hagués una conxorxa de no-sabem-ben-bé-qui en contra nostra.

La queixa destructiva. Alexandra Mirghe
La queixa destructiva. Alexandra Mirghe
La queixa destructiva

A la majoria de mortals no ens agraden les adversitats, ni que les coses no surtin com voldríem. Però, per posar-hi més dramatisme al tema, ens enfadem, també, si no surten ni com esperàvem. I aquí ja entrem en la categoria de les expectatives, que tants disgustos i desenganys ens porten.

Com si d’una cadena de successos es tractés, una cosa ens porta a l’altra i, davant l’adversitat, la queixa sol fer acte de presència de forma immediata.

Que aixequi la mà qui no s’hagi queixat mai. Sense poder-vos veure, imagino que no hi haurà ni un sol mortal que ho pugui afirmar. La queixa és inherent en l’humà? O és quelcom cultural? Un hàbit que aprenem de ben petits, i el clonem, sense aturar-nos a valorar si ens és útil o no?

Segons el diccionari, queixar-se és expressar amb paraules una pena, un dolor físic o moral, i el descontentament per alguna cosa.

Alguns sinònims en serien protestar, reclamar, reivindicar i requerir.
Si et queixes una vegada, no hi fa res; però si ho fas massa sovint i per moltes coses, ja entres al club de la víctima (la conxorxa de què parlava a l’inici). I és que sembla que hi ha persones que no poden viure sense queixar-se per tot! Per si no ho sabíeu, en català, n’hi diem “semblar en Someretes”.

Després de quasi quaranta anys queixant-me, me n’he adonat que queixar-se no porta res de bo. Amb això no estic excloent la determinació per canviar el que és injust o imperfecte. En aquest cas, l’actitud és proactiva i l’acció ens porta a un alliberament real. En canvi, la queixa gratuïta, buida, oral, que busca la complicitat d’una altra veu queixosa, és erma i poc saludable.

Si sempre tens un sis o un as (és a dir, que et queixes per tot) et compartiré un parell d’exercicis que a mi em van anar molt bé.

Primer de tot: atura’t i observa quan et queixes. Adona-te’n que t’estàs queixant perquè, si la queixa està molt ben instal·lada dins teu, quasi no deus notar que hi és.

Segon: cada dia, abans d’adormir-te, pensa en tres coses bones que t’hagin passat i, si pots, anota-les. Fes aquest petit exercici de gratitud amb la vida.

I com a bonus track, et proposo un petit joc: lliga’t una cordeta o una beta, a mode de polsera, per recordar-te que has decidit deixar de queixar-te per tot. Primer, intenta no fer-ho durant un dia; després, durant una setmana; i si, te n’has sortit, intenta-ho tot un mes.

Quan ho hagis aconseguit, et sentiràs més feliç amb tu, amb les persones que t’envolten i amb la vida. I, de retruc, també els faràs més feliços i felices amb la teva nova actitud.

Això sí: que no queixar-te no sigui motiu de queixa!
Els canvis costen i, més, si estan molt estesos, socialment.
Anar contracorrent no és fàcil, però la recompensa és molt gran.

La queixa destructiva
comentaris