Els constants robatoris registrats en els últims dies a Lleida i l’atracament d’un banc al barri de la Bordeta, que va acabar amb un tret a la cama de l’assaltant, han posat en alerta a les veïnes i veïns de Lleida. Tot i que l’enquesta del pla estratègic de convivència i civisme feta pública per l’Ajuntament de Lleida digui el contrari: “Dos de cada tres lleidatans perceben Lleida com una ciutat segura i poc conflictiva”.
En un moment en que aquests fets vandàlics i els furts estan cada vegada més a l’ordre del dia, cal remarcar la manca d’agents de les forces de seguretat, en aquest cas policia local i mossos, que són qui tenen la competència directa de la seguretat ciutadana. Una falta de personal que es compensa amb la gran professionalitat de la plantilla dels cossos de seguretat. Persones que en el seu dia a dia han de fer front a situacions d’hostilitat i perillositat, i que tot i jugar-se la vida cada dia al seu lloc de treball, sempre se’ls demana estat a l’alçada dels millors resultats. I no deixen de ser éssers humans.
És per això, que des del sindicat UGT-Terres de Lleida demanem a les administracions competents d’aquests cossos de seguretat, la contínua formació i reciclatge dels agents, ja que, tot i estar ben formats, necessiten permanentment estar preparats davant de qualsevol situació. Aquesta és una queixa molt repetida per les plantilles, qui en moltes ocasions compten amb un curs bàsic policial, però després la formació que reben no s’adequa a la realitat que viuen en el seu dia a dia. Per aquest motiu, demanem més formació específica, que pugui aplicar-se de forma directa en la seva feina, adaptada a la realitat canviant de cada moment.
Afortunadament, aquesta manca de reciclatge se supleix per part dels agents amb entrega i treball, sacrifici i coratge. Una vàlua que tot i demostrar-se dia a dia no es reconeix en el seu sou. Els cossos policials sempre ofereixen més del que reben. I com a societat hauríem de fer un agraïment a totes aquestes persones (sense oblidar-nos dels sanitaris, docents, penitenciaris, bombers, agents rurals...), que en menor o major grau, donen tot el que poden en la seva tasca diària. I, per tant, hi tenim un deute molt important amb aquests col·lectius!
