Opinió

Trucades que et capgiren la vida

Imagina que avui reps una trucada que et podria canviar la vida

Trucada inesperada. Fotografia: Cedida.
photo_camera Trucada inesperada. Fotografia: Cedida.

Que, a partir de la proposta que et fan, tot el teu món fa un gir de 360 graus.

Mentre tu vivies la teva vida “normal”, coneguda, previsible, algú entra de forma inesperada en el teu microcosmos i el seu efecte té un impacte meteòric en la teva existència.

Mentre escoltes el missatge que aquest algú té ben clar, el teu cervell el va assimilant a tota pastilla i els teus sentits es posen en alerta: el cor s’accelera, el cap va a mil per hora i la ment comença a projectar, —i a visualitzar—, en un tres i no res, com seria la nova vida que t’estan proposant en aquest precís moment.

De situacions com aquestes, en viurem, potser, mitja dotzena al llarg de la nostra experiència humana. Aquests fets extraordinaris poden ser del tot diversos: una proposta laboral, matrimonial, econòmica, de canvi de domicili, un viatge.

La vida és tan creativa que, per molt que la imaginem, “la realitat sempre supera la ficció”.

Moltes persones viuen en mode automàtic, com si esperessin aquest moment emocionant que els torni a la Vida amb un xut brutal d’adrenalina. I és que —no ens enganyem— allò inesperat (allò que no apareixia en el nostre guió) ens aterra i, alhora, ens encén el cos. Ens atrapa el desconegut, amb aquesta dosi exacte de pànic i atracció.

Hi ha persones que es col·lapsen quan la vida els treu de la seva zona de confort; i, en canvi, n’hi ha d’altres que, si no noten aquest sentiment d’imprevisió —el flow vital—, s’ofeguen.

En John Lennon deia que “la vida és allò que et va succeint mentre t’escarrasses a fer altres plans”.

Per la seva banda, el creador d’Apple, Steve Jobs, també va fer la seva aportació a tot plegat en el famós discurs d’Stanford de l’any 2005, i la seva teoria “Connecting the dots” (Connectant els punts).

El que Jobs afirmava és que no podem connectar els punts mirant endavant: només ho podem fer quan mirem enrere.

Per consegüent, quan la Vida ens altera la nostra vida, la nostra existència quotidiana, i no entenem res de res, una bona pràctica és no deixar que la ment s’entabani i es posi nerviosa.

I recordar que, al cap de més o menys temps, els punts s’uniran i en traurem l’entrellat, de tot plegat.

Oi que quan mirem una pel·lícula no podem començar-la sabent com acabarà?

Doncs amb la nostra vida, també hem d’anar seqüència a seqüència, sabent que les tensions, els obstacles i els conflictes formen part de la trama: l’enriqueixen i fan que el final sigui absolutament inesperat, però que, alhora, també és una síntesi i un recull de tot el que hem viscut. Moments o anys abans.

Comentaris