Opinió

Complexament independentista

Em nego a no percebre la meva identitat integrada per múltiples i diverses pertinències, em nego que la meva mirada pugui ser còmplice d’aquesta opressió. Em nego que la meva identitat estigui calçada en negatiu per un contrari

La identitat d’una persona està constituïda per infinitat d’elements que ens distingeixen com a éssers únics i irreemplaçables. La meva identitat no figura enlloc (per molt que alguns s’entestin en repetir “¿qué pone en tu DNI?”). De fet, cal parlar d’identitats. Múltiples, diverses i segurament complexes.

En totes les èpoques hi ha persones que ens fan pensar que una sola característica identitària preval per sobre de les altres, tan superior que mereix denominar-la com a “identitat”.

L’1 d’octubre de 2017, quan uns quants cantaven “a por ellos” ho feien esgrimint la legitimitat pel que consideraven una amenaça per a la seva identitat. Estaven convençuts que la unitat de la seva nació estava en perill i aquesta amenaça els legitimava per fer ús de la força bruta que van exercir per tal de preservar-la. Precisament perquè molts d’ells no han entès mai que quan a una persona se l’obliga a renegar d’algun element de la seva identitat, com si només n’hi hagués un de bo, és quan exalten els conflictes i qualsevol cosa val per tal de defensar-la.

No m’agrada l’adjectiu “netament”. Ningú és “netament” res. L’independentisme és divers i en això rau la seva riquesa i el seu veritable poder. És transversal i això ens dona una força incommensurable.

Em nego a no percebre la meva identitat integrada per múltiples i diverses pertinències. Em nego que la meva mirada pugui ser còmplice d’aquesta opressió. Em nego que la meva identitat estigui calçada en negatiu per un contrari.

La meva ànima, el meu ésser, es conforma de moltes petites coses, veritablement significatives, que estructuren el que soc. Això no vol dir que siguin immutables. Si les endreço jeràrquicament, segurament tindran diferent ordre depenent del moment en què em trobi, depenent de l’amenaça que hi hagi per una d’elles en un moment concret.

Podria dir-ne algunes que determinen en gran part qui soc i com soc: soc una dona, independentista, republicana i d’esquerres.

Encara que tots aquests elements els pugui compartir amb un gran nombre d’individus, mai serà la mateixa combinació per les mateixes persones i aquesta és la veritable riquesa de cadascú. Que tots i totes som éssers únics, amb molts i complexos matisos, però irrepetibles.

Cap d’aquestes característiques –dona, independentista, republicana i d’esquerres− té menys valor que una altra. Però certament, totes elles i moltes més que no esmento, són indispensables per conformar com penso i actuo.

Aquesta complexitat a l’hora de definir la meva identitat es posa constantment en evidència. Així, em costa pensar-me en un país independent si no és per bastir una república feminista. Em costa pensar-me feminista si no és anticapitalista. No puc imaginar-me d’esquerres sense voler assolir una república amb justícia social. Cal defugir de purismes i definicions que, lluny d’apropar-nos a la victòria, ens ofeguen. Les mirades també poden alliberar. Cal ampliar-les, sumar matisos i ser valentes, fins i tot, per assumir contradiccions. En aquestes rau la nostra veritable força. Concebre’ns com un moviment integrat per persones molt diverses, amb diverses i complexes identitats.

Conec persones molt properes que diuen que no són independentistes sinó que “estan” independentistes. Perquè ens hi han trobat amb altres elements, altres pertinences compartides. Són l’essència del missatge que traspua el Tornarem a vèncer, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, aquesta aposta per guanyar el país que s’ha volgut simplificar en l’expressió “ampliar la base”. Cal teixir totes aquestes complicitats, ampliar la mirada, cercar lluites compartides i convèncer que l’única manera d’assolir-les és la independència!

Comentaris