07.07.2020 |
Joan Guitart
12:31
18/03/20

Els ossos es desperten de la hibernació, i el Govern?

Els ossos es desperten de la hibernació, i el Govern?

Estem a les portes de la primavera. Al Pallars i a la Vall d'Aran això significa que acaba la hibernació dels ossos i afloren els vells temors: com es despertaran Goiat i Cachou? Mantindran l'agressivitat que l'any passat els va portar a efectuar tants atacs al bestiar o s'hauran calmat? Què els passarà als nostres ramats quan tornin a la muntanya?

I als vells temors s'hi sumen incerteses que es prolonguen en el temps i que tenen un responsable clar: el nostre Govern. I jo pregunto als seus representants:

Com està la creació de la taula per abordar els conflictes entre la presència de l’os i l’activitat humana al Pirineu? Aquesta taula hauria de garantir el que fa temps que demanem des d'Unió de Pagesos: un espai formal de participació social, que facilités la comunicació, el debat i la transparència en la informació d’una manera continuada en el temps i directament als agents del territori implicats.

Com està la revisió del protocol d’intervenció amb els ossos per actuar en cas que tornin a tenir un a acció reiteradament depredadora del bestiar?  

Com està el pla d'acció previst a l’inici del PirosLife? A les jornades 'El retorn dels grans carnívors en zones de muntanya' del passat setembre en relació al pla d’acció es va dir que calia analitzar la capacitat d’acollida de l’hàbitat del Pirineu i la viabilitat social (és a dir, la prevenció de danys). En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos fa temps que demanem al Govern: que actualitzi la informació sobre la qualitat dels hàbitats disponibles i que avaluï la capacitat de població d’ossos que pot sostenir el Pirineu català, específicament, la població d’ossos compatible amb la ramaderia.

I l'última qüestió. Com s'han recollit les demandes del territori? L’any passat es van fer diverses reunions en les quals els ramaders vam poder fer palès el nostre malestar i el posicionament contrari a l’os. Però, pel que sabem, aquí va quedar tot.

Després de les preguntes, un desmentiment: no és cert, com diuen des de l'entitat ecologista Ipcena, que ens creguem amos del Pirineu. Però resulta que hi vivim: hi tenim terres, les cuidem, les sembrem, paguem els impostos de contribució i els traspassos patrimonials. I, tanmateix, aquestes finques, privades, es veuen afectades per una fauna protegida introduïda per l’administració, i sense haver-nos demanat l'opinió.

I, per acabar, un parell de constatacions: l'os amenaça la subsistència de la ramaderia de muntanya i sense pagesia, al Pirineu, parlaríem de despoblament, amb totes les seves implicacions. Des del 1996, el posicionament d'Unió de Pagesos ha estat sempre en contra de la reintroducció de l'os al Pirineu els motius pels quals, per desgràcia, estem patint avui en dia.

Els ossos es desperten de la hibernació, i el Govern?
comentaris