El passat 3 de gener l'Ajuntament de les Borges Blanques anunciava la proposta guanyadora dels seus pressupostos participatius d'enguany: la construcció d'un lavabo públic al parc del Terrall. La iniciativa arribava a la seva tercera edició amb la novetat de formar part del pla pilot de la plataforma Decidim Catalunya, pensada per aixoplugar processos participatius, consultes i altres tipus d'eines de participació ciutadana.
Cada vegada són més els municipis catalans que veuen en els pressupostos participatius un mitjà útil per tal que veïns i veïnes prenguin més poder en les decisions que els afecten. D'entrada, la implantació de mesures com aquesta d'uns anys ençà s'ha valorat positivament com un pas més de l'administració per acostar-se al ciutadà i fer-lo partícip del seu joc democràtic. Tanmateix, la baixa mobilització de l'electorat cridat a participar dels pressupostos participatius sol ser una de les tòniques habituals en molts dels pobles i ciutats on es promouen. En l'exemple de les Borges Blanques, tan sols 410 persones van prendre partit de la votació i el projecte que finalment s'executarà va rebre únicament el suport de 83 votants, el que representa només un 1,33% de la població total de la capital de les Garrigues.
No té sentit engegar campanyes de participació popular si no es busca la manera d'implicar una gran part de la població. Aquesta mena de processos tindrien uns resultats sòlids si s'interpel·lés als diferents perfils que conformen la realitat d'un municipi, molts d'ells absorts en el conformisme rutinari i als quals s'hauria d'anar a buscar per tal de mobilitzar-los. És cert que captar l'interès de tothom és difícil, però serà així com s'aconseguirà una mostra de la pluralitat real d'una població en el resultat de les decisions que es deixin en mans dels ciutadans.
Una altra de les potes de la taula d'uns pressupostos participatius és el ventall de propostes que el votant pot escollir. Aniré a votar si cap d'elles té un impacte en el meu dia a dia? En l'era de l'individualisme no veure reflectida una millora per a l'individu farà que aquest resti implacable. La clau per part d'aquells que ens representen ha de ser primer escoltar i després actuar, i no la inversa. Les necessitats sorgeixen dels problemes dels ciutadans i, tal com apuntàvem abans, si no s'inclou tota la diversitat existent, difícilment s'arribarà a grans consensos que augmentin el benestar general.
La participació ciutadana és, al mateix temps, un exercici de responsabilitat democràtica en aquell que decideix exercir-la. Paral·lelament a aquest treball de camp per conèixer les mancances d'un municipi també s'ha d'exercir una pedagogia que fomenti l'esperit crític i el compromís que es pren amb l'entorn i les persones quan es pren part d'un procés com aquest. La llavor que pot sembrar-se articulant de manera correcta uns pressupostos participatius pot fer créixer altres espais de decisió popular que, dins de l'àmbit municipal, poden empoderar-nos com a ciutadans i tenir un caràcter transformador a llarg termini per la nostra societat més propera. Que les administracions hi creguin i treballin per interpel·lar a la majoria és el primer pas.
