La Fira de Sant Josep de Mollerussa celebra enguany una edició especial. 150 anys no es fan cada dia i la ciutat es vestirà de gala per commemorar la fita. Seran molts els periodistes, polítics i líders d'opinió que durant aquests dies faran un repàs la feina feta i les metes assolides des d'un punt de vista històric, tècnic i patrimonial, però no m'equivocaria si dic que la part emocional i de pertinença que també té la Fira —sempre en majúscules— entre els mollerussencs i mollerussenques quedarà apartada dels discursos.
Els dies de Fira el poble s'omple d'una màgia especial. L'arribada de la primavera és el fil musical d'aquesta sortida del cau, després del fred hivern, per retrobar-nos amb els nostres iguals, passejar per la Fira i, d'alguna manera, sentir que això és nostre i de ningú més. A Mollerussa és ben sabut que ens costa trobar moments i espais que ens sentim veritablement nostres. Som ciutat de pas i, com deia Drexler, jo no soc d'aquí, però tu tampoc. L'arrelament identitari és difós i som les noves generacions, fills d'aquells que van arribar i dels que ja hi eren, els que hem de reivindicar aquest orgull mollerussenc que els nostres avantpassats no van saber articular. La Fira és el moment per fer-ho. Uns dies que uneixen, ja sigui anant a fer el vermut, passejant enmig de màquines i tractors o compartint una paperina de xurros després de molt de temps.
I malgrat que per tothom tingui aquesta aura tan atractiva, la Fira, en realitat, són moltes fires en una sola. No la viu ningú igual. Els infants fan cua impacients a aquella atracció que fa quasi un any que esperen, els pagesos s'acosten de nou a la capital per fer contactes i conèixer les novetats del sector, aquells que creuen que és hora de canviar el cotxe no es mouran del recinte de les piscines i sempre hi haurà qui s'estarà hores i hores per escollir el millor formatge per acompanyar el dinar del dia de Sant Josep. Una Fira que són moltes Fires. La mateixa per tothom, la mateixa per ningú.
Costa imaginar-se en un momentani pensament com la vivien els nostres avantpassats fa 150 anys. Per sort, la feina d'historiadors i periodistes ajuda a posar-hi llum. Tanmateix, l'exercici que ha d'acompanyar la retrospectiva també ha de ser el d'imaginar com viuran la Fira els mollerussencs del futur. Potser la tecnologia acabarà desplaçant la maquinària, potser hi haurà espais nous i d’altres que hauran desaparegut o potser el municipi s'haurà transformat tant que ja res serà com era. Tant fa. El sentiment que ens abraça els dies de Fira de segur que no canviarà. El 1873, el 1964, el 2023 i, esperem, el 2149, la Fira ha estat, és i serà aquest espai de retrobament, d'orgull i d'estima que ens aixopluga als mollerussencs. Bona Fira! Sempre nostra i sempre en majúscules.
