Diumenge passat es donava el tret de sortida a l’Any Josep Vallverdú, commemoració del centenari del naixement de l’autor lleidatà, amb un acte a l’Auditori Enric Granados que comptà, a banda dels discurs protocol·laris de les autoritats, amb la projecció d’un documental d’Eugeni Casanova sobre Vallverdú i un recital poeticomusical a càrrec d’uns brillants Anton Not i Heura Gaya. L’objectiu de la celebració que s’estendrà durant tot el 2023 no és altre que reivindicar la trajectòria i l’obra d’un home de lletres moltes vegades oblidat pel cànon literari català.
El bon periodista no enganya i jo els seré sincer. Fins fa uns mesos no havia obert mai un llibre de Josep Vallverdú i la referència més propera a ell que tenia era el fet d’haver estat professor de llengua de la meva mare a l’institut de les Borges Blanques. L’excusa del centenari, doncs, era una bona ocasió per submergir-me en la seva obra i entendre millor la seva figura més enllà de les novel·les infantils i juvenils, àmbit en el qual s’ha encasellat a un autor polièdric i que ha conreat a bastament assaig, poesia, relats i, en menor mesura, també teatre.
Per tal d’obtenir una foto fixa i condensada de la seva producció literària no hi havia millor manera de fer-ho que de la mà del mateix Vallverdú. Pelegrí dels Mots és un passeig per la seva obra a través d’anècdotes viscudes entre bastidors, però amb una solidesa suficient per a poder desgranar els seus llibres en el cas d’un lector principiant en Vallverdú com jo. A partir d’aquí, imprescindible seguir el fil de llibres com el clàssic Rovelló, En Roc drapaire o Un cavall contra Roma amb els quals hom es pregunta per què a l’escola mai li va caure un Vallverdú a les mans. La següent lectura a la llista de pendents és la seva publicació més recent, el poemari Atesorat silenci. La recepta de l’Any Vallverdú espera incipient als seus assajos com a postres selectes. Proses de Ponent es reeditarà al març per Fonoll i, per la seva banda, Pagès feu el mateix amb Indíbil i la boira en el 90è aniversari de l’autor. Per més endavant i com a licor digestiu deixarem Tu, Vallverdú. Entrevista a una vida el llibre-entrevista que li ha fet fa poc el periodista balaguerí Francesc Canosa. Més de seixanta anys de producció literària condensats en uns quants llibres per convertir-se en un devot de Josep Vallverdú.
Els ponentins sovint rondinem per la manca de referents en diversos camps, un d’ells la literatura, sense fer l’intent de desprendre’ns dels aclucalls i albirar els il·lustrats de casa nostra. Vallverdú ha estat, és i serà un d’aquests noms que han de ser de capçalera i que no podem tenir amagats en un prestatge ni podem permetre que caiguin en l’oblit. És més, aquells que ens dediquem al noble art d’escriure –ja sigui narrativa, premsa o poesia– hem de poder esdevenir hereus de l’autor tenint la flama dels seus textos sempre encesa, com una làmpada sempre present a l’hora de parlar del nostre territori i la seva gent. El centenari ha de ser l’excusa, l’obra ha de ser la via i la reivindicació del seu llegat ha de ser el propòsit d’aquesta empresa a la qual convido que s’hi sumin.
