Fa poc més de quatre mesos que s'enderrocaven els darrers habitatges del Grup Sant Isidori de Mollerussa en un procés iniciat l'abril del 2021. Les popularment conegudes com a "cases barates" foren construïdes als anys 50 del segle passat per part de l'Obra Sindical del Hogar franquista, juntament amb el grup Jaume d'Urgell. Ambdós grups residencials van ser pensats per albergar "inmigrantes del sur" i, per tant, acolliren des dels seus inicis un gran nombre de població arribada majoritàriament d'Andalusia. Entre 1940 i 1980 van arribar al voltant d'un miler d'andalusos a Mollerussa. El seu impacte a la capital del Pla d'Urgell fou molt significatiu en l'evolució no només demogràfica, sinó també econòmica i social que va viure el municipi durant tots aquests anys. Motivats per trobar un futur millor que el que oferia l'Andalusia de la postguerra, foren molts els que arribaren a Catalunya assumint aquells oficis que "els d'aquí" no volien. Llocs de feina precaris, mal pagats i insegurs en sectors com la indústria, la construcció i, en el cas que ens ocupa, també al camp.
La història de Mollerussa no s'escriu sense la immigració andalusa de mitjans del segle XX i, així i tot, és un moviment migratori que és poc present –per no dir inexistent– en els llibres d'història local. La contribució de la població andalusa al desenvolupament econòmic del Pla d'Urgell fou tan rellevant com en altres zones del país com l'àrea metropolitana de Barcelona o els barris de Ponent a Tarragona. En aquests dos casos, l'arribada d'immigrants del sud d'Espanya i la importància de l'habitatge com a eix vertebrador de les seves relacions socials ha estat estudiada en profunditat i la memòria dels seus nuclis residencials àmpliament difosa. Per descomptat, no passa el mateix a casa nostra.
Que no hi hagi malentesos. La intervenció del Grup Sant Isidori era absolutament necessària donat el seu estat ruïnós el qual suposava un perill per aquelles persones que encara hi vivien. Tanmateix, la seva desaparició no ha propiciat cap mena de voluntat política ni ciutadana per posar en relleu el que va suposar la seva construcció i la immigració andalusa dels anys 60 i 70 per la història mollerussenca. La responsabilitat de reivindicar el llegat del Grup Sant Isidori és de tots. Dels que hi van viure, dels seus fills i nets, del consistori, dels historiadors locals, dels periodistes i de tothom que tingui interès a entendre la realitat del nostre poble durant els segles XX i XXI. Una placa commemorativa a la inhòspita esplanada que han deixat lliure les runes, una exposició fotogràfica, un treball que en reculli la memòria oral... Són tan sols pensaments en veu alta, idees per intentar no esborrar una part del nostre passat d'una forma tan absurda i al mateix temps tan eficient. No seria el primer cas proper en el qual, amb un enderroc, se'n van també les històries que aquell espai albergava. Encara tenim l'oportunitat de no deixar que la memòria s'esfumi.
