Opinió

Què n’hem après de la Festa Major confinada?

Veient l'ampli ventall de propostes musicals que tenim a casa nostra potser caldria considerar-les per futurs esdeveniments i imposar per part de l'Ajuntament la música autòctona i no allò que els representants de torn volen promocionar per la temporada estival següent

Si alguna cosa d'aquest confinament realment ens ha dolgut als mollerussencs i mollerussenques ha estat veure com quedaven suspeses les nostres festes més nostrades: Sant Josep i la Festa Major. La suspensió del certamen firal ens va agafar a tots per sorpresa sense saber ben bé què estava passant; en canvi, amb la Festa Major, ciutadans, entitats i el mateix Ajuntament han sabut coordinar-se per tal d'oferir una programació alternativa per gaudir des de casa.

A una setmana de la "festa gran", l'Ajuntament de Mollerussa anunciava la realització d'un macroconcert amb vint formacions locals, la retransmissió dels concerts de l'Envelat a través de Ràdio Ponent i feia una crida a les entitats juvenils, culturals i esportives a organitzar activitats per tal de confeccionar un programa de Festa Major confinada. La resposta per part de les associacions va ser molt satisfactòria i hem pogut participar de tallers, sardanes, exposicions, contacontes, classes de ioga, un bingo musical, campionats d'escacs virtuals i fins i tot la tradicional trobada gegantera, entre altres propostes.

Una programació d'allò més amplia organitzada completament per les entitats locals, aquelles que quan l'engranatge social girava amb normalitat omplien els carrers de Mollerussa de vida, les que treballaven conjuntament per tirar endavant projectes dins del municipi i en les quals tots i totes n'hem format part d'alguna. Associacions, clubs i organitzacions que, alhora, s'han trobat amb dificultats econòmiques i de suport per part de l'Administració i que han acabat tirant endavant les seves idees gràcies a l'esforç i l'ímpetu dels seus membres. No sé si aquesta Festa Major confinada serveix d'agraïment per la tasca realitzada per més d'un centenar d'entitats que tenim al nostre poble o si, un cop més, aquestes han acabat sent un salvavides pel consistori per poder salvar la festivitat.

Per no parlar de les 10 hores de música en directe de les quals hem pogut gaudir gràcies a Walkin'Roots, I-Nuits, Palmira, Jerôme Frayssinet, Pinga Patxot, Khalifa Records, Sonotone, Fa1na, The Toxic Girls, Metrakillator, Jordi Besora, The Polar Soft, Pandora, Uënsdei, MTK, Blindpoint, Purín, La Reixa, Noisedrome i Mackro. He cregut adient nomenar-los a tots ells per posar en relleu que comptem amb un alt nombre de grups i solistes i d'estils que van des del pop fins al heavy, passant pel rap, el mestissatge o la cançó d'autor (i sense mencionar els discjòqueis que també han participat amb les seves sessions).

Si fem una anàlisi dels cartells musicals de les darreres Festes Majors, observem que la presència d'aquests grups locals ha anat minvant en els darrers anys i que, a excepció de festes organitzades pel Jovent de Mollerussa, les actuacions de formacions mollerussenques en altres concerts organitzats al poble és gairebé nul·la. Veient l'ampli ventall de propostes musicals que tenim a casa nostra potser caldria considerar-les per futurs esdeveniments i imposar per part de l'Ajuntament la música autòctona i no allò que els representants de torn volen promocionar per la temporada estival següent. Amb això em refereixo a apostar des del primer moment per aquests grups, a donar-los les eines i els espais que necessiten per actuar i créixer com a banda i, fins i tot, a establir una quota de música local tant en les festes i actes que es realitzin, siguin des de l'Ajuntament, o des de les mateixes entitats.

Hem vist com en la situació límit en la qual ens trobem som els mateixos ciutadans de Mollerussa els que ens arromanguem per tirar endavant activitats, iniciatives i concerts que facin passar una bona estona als nostres veïns i veïnes. En moments de crisi ja s'ha vist com l'enginy i la creativitat de les entitats i associacions són claus per no defallir. La meva única voluntat, doncs, és que quan tot torni a la normalitat l'Ajuntament i la resta d'institucions en l'àmbit local mirin una mica més cap endins de Mollerussa, es plantin als carrers amb voluntat de saber què es fa al municipi i apostin al màxim per la cultura local, ja que aquesta és la clau per afrontar els reptes globals davant els quals ens trobem. Cuidar-nos també passa per estimar allò que és nostre.

Comentaris