Opinión

Next Generation, paper mullat

La resposta de l’Institut per la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE), dependent del Ministeri per la Transició Ecològica, fou que les subvencions no s’atorgaven sota criteris tècnics, sinó “per ordre d’arribada” i que el desembre del 2021 ja es va exhaurir tots els fons del DUS 5000

La notícia fa dies que corre i el seu impacte no és per a res menor. 174 municipis lleidatans s’han quedat fora dels ajuts Next Generation de la Unió Europea. La línia a la qual optaven era el programa DUS 5000 per a projectes d’estalvi energètic en poblacions de menys de 5.000 habitants. La resposta de l’Institut per la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE), dependent del Ministeri per la Transició Ecològica, fou que les subvencions no s’atorgaven sota criteris tècnics, sinó “per ordre d’arribada” i que el desembre del 2021 ja es va exhaurir tots els fons del DUS 5000. Una mica com quan de petits sempre hi havia algú que cridava “Tonto l’últim!”.

Els Next Generation es van presentar el 2020 com “un esforç sense precedents” a la Unió Europea, tal com diu l’acord del Consell Europeu de juliol de 2020. A més de ser un fons massiu per la recuperació postcovid també havien de suposar un pas endavant per propulsar la transformació ecològica i la innovació digital. Malgrat ser un fet positiu i mai vist abans a la Unió Europea, l’Associació Catalana de Municipis ja va alertar en un informe de fa uns mesos de les dificultats amb les quals s’estaven trobant els pobles petits a l’hora d’accedir-hi: falta de recursos tècnics per la detecció i gestió de les convocatòries i manca de finançament per la redacció dels projectes i la consultoria externa.

Va ser a finals d’any que l’IDAE tombava un centenar de propostes a la província de Lleida, entre ajuntaments i consells comarcals, al·legant que havien fet tard i que el pressupost ja no es podia augmentar. Alguns dels municipis afectats havien hagut de buscar personal que redactés els projectes i ja havien destinat uns diners a la seva elaboració que ara són paper mullat. Ara per ara, cap administració superior s’ha compromès a saldar aquestes despeses.

Una de les màximes dels fons europeus era la lluita contra l’emergència climàtica ajudant a iniciatives que, moltes vegades, no es poden desenvolupar al món rural per manca d’inversió estatal. El repte demogràfic al qual s’afronten molts municipis lleidatans no es revertirà si no s’aconsegueix posar fi a la desigualtat territorial i aquí sembla que l’Estat mira cap a una altra banda quan, com en el cas del DUS 5000, una part del mapa queda fora d’aquesta transformació. Aquesta vegada ha estat l’Institut per la Diversificació i Estalvi d’Energia, caldrà veure quin serà el següent òrgan –provincial, autonòmic o estatal– en no tenir en compte les necessitats i les dificultats de poblacions petites a l’hora d’afrontar els grans reptes amb els quals es troba el planeta, perquè segur que hi haurà una propera. Pensa global i actua local, que diuen alguns i que apliquen ben pocs quan es tracta de transformar el país. Apliquem-nos-ho els que puguem en el nostre dia a dia, també.

comentaris