Netflix, HBO, Prime Video, Disney+, Filmin, Movistar, Apple TV i tantíssimes companyies més s'han convertit en les prescriptores culturals dels nostres temps. Els seus catàlegs determinen el nostre consum, aquelles històries que ens presenten seran les que ens commouran, obviant-ne tantes d'altres que no passen el seu filtre i que mai podrem gaudir. L'existència d'aquestes plataformes d'streaming ha fet que molts aparquem altres artefactes culturals —llibres, revistes, discos— i ens aboquem a l'afartament excessiu de pel·lícules i sèries que l'endemà ja no recordem. Asseguts al sofà, fem córrer el comandament buscant aquella píndola narcòtica que ens ompli la vesprada abans d'anar a planxar l'orella, però ho fem ja d'una forma automatitzada que no ens permet prendre consciència d'allò que escollim.
A l'altra banda del riu hi ha una alternativa invisible, però infranquejable. La xarxa de biblioteques públiques catalanes és el gran èxit de les polítiques culturals del nostre país i, al mateix temps, la plataforma més gran del món. Hi són totes les històries i en tots els formats: llibres, premsa, cinema, sèries, música, internet, videojocs, jocs de taula i molts més suports en préstec que obren un finestral a un coneixement inabarcable que qualsevol de les plataformes anteriorment citades envejaria. Les biblioteques s'han convertit en una eina d'educació popular que, amb un carnet d'obligada tinença, ens iguala a tots i ens serveix en safata de plata allò que desitgem. I si no ho tenen, t'ho fan portar d'una altra biblioteca. Us imagineu un Netflix que no disposi de la pel·lícula que vols veure i te la presti d'HBO?
Amb tot, el préstec bibliotecari és només una de les dues cares de la moneda. En municipis on la programació cultural és escassa, els bibliotecaris i bibliotecàries es posen la capa d'activistes culturals i fan mans i mànigues per, amb un pressupost irrisori, omplir l'agenda dels seus usuaris. Presentacions de llibres, clubs de lectura, tallers, conferències, hores del conte, exposicions, concerts, degustacions i qualsevol acte que us pugueu arribar a imaginar. La biblioteca ens iguala a tots i l'encerta amb allò més complicat: fer que la cultura sigui popular, intergeneracional i gratuïta. Calen més motius per adonar-se del potencial que té una biblioteca davant la plataforma de torn?
Així doncs, que no us dolgui donar-vos de baixa a alguna plataforma aquest mes. Penseu que amb el carnet de biblioteques —gratuït, recordeu— tindreu accés a més continguts, més variats, més enriquidors i sense una empresa nord-americana dient-vos què és el que heu de consumir. Això és impagable i només ho té la plataforma més gran del món.
