04.12.2022 |

Alcarràs, un poble de cine

A vegades, la vida et fa regals inesperats i un d'ells ens ha arribat a totes les alcarrassines i els alcarrassins gràcies al triomf a la Berlinale d'enguany d'una pel·lícula dirigida per la cineasta catalana d'arrels alcarrassines Carla Simón que, a més a més, parla de tots nosaltres i la manera com es treballa la terra a casa nostra. Per acabar-ho d'arrodonir i fer-ho tot plegat més meravellós encara, el film porta com a títol el nom de la nostra vila.

Alcarràs, un poble de cine

La pel·lícula, com que no s'estrena fins a aquest 29 d'abril, no l'hem vista encara gairebé ningú al poble, però n'hem llegit molt i molt aquests dies: sabem que està interpretada, juntament amb la germana de la Carla, per actors no professionals que viuen a Alcarràs, la resta del Baix Segrià i, fins i tot, a territoris veïns i germans com el Baix Cinca. Sabem també que defensa una manera d'entendre la vida i la terra que és, des de moltes generacions enllà, la pròpia d'aquest poble i sabem, i segurament això és el millor de tot, que aquest triomf a Berlín ha fet el nom del nostre poble encara més conegut arreu del món i ha prestigiat la nostra fruita. I encara que, potser, no calgui repetir-ho perquè tothom n'és conscient, jo ho diré: a cadascuna de les peces de fruita que surten de casa nostra, hi ha una mica de nosaltres, del nostre esforç. de la nostra història, del nostre clima, de la nostra tradició, dels nostres sentiments i de la nostra manera de fer. Durant generacions, a Alcarràs, hem cregut en la terra per cultivar els seus fruits i fer-ho cada vegada millor fins a convertir-los en els millors del món.

La fruita, però, viu moments difícils. Les grans corporacions amenacen els petits productors que són el fonament d'aquest formidable entramat agroalimentari de casa nostra amb pressions i preus que sovint no arriben ni tan sols per cobrir costos. La pagesia, la feina potser més honrada que existeix, s'ha convertit gairebé en una activitat de risc i la nostra joventut fa massa que no la veu com una bona oportunitat per construir el seu futur. En conseqüència, el relleu generacional perilla i el despoblament és una realitat fora de pobles amb economies diversificades com el nostre. A tots aquests factors, cal afegir la incertesa característica de l'agricultura, perquè les pedregades, les gelades i les tempestes mai se sap quan arriben, però tothom coneix les seves conseqüències. Treballar la terra mai ha estat fàcil, però, d'un temps ençà, sembla que encara ho és menys.

Davant d'aquest panorama, i com un regal, es presenta un baló d'oxigen amb forma cinematogràfica i es coneix pocs dies abans d'iniciar-se l'època de la floració i quan falten també escasses setmanes per la collita d'aquest 2022. És, ho dèiem abans, una pel·lícula que, si s'ha pogut fer, ha estat perquè fa uns vint-i-cinc anys, una noia que vivia a Barcelona, va perdre els seus pares i va haver de mudar-se a la Garrotxa, va descobrir un estiu com és de dura, d'important i d'autèntica la feina de totes les dones i homes que han fet del camp i la fruita la seva vida i, d'alguna manera, es va enamorar del nostre poble i la nostra gent fins al punt de fer-nos protagonistes de la que molts diuen que es recordarà com a una de les millors pel·lícules del cinema català de tota la història.

'Alcarràs', ho he dit al principi, ha estat un regal per a tothom qui ens estimem aquesta terra. És, de fet, una poderosa eina per lluitar contra el despoblament perquè prestigia la pagesia i recorda al jovent que pot servir per construir futurs. És també una injecció d'autoestima per una comarca on la pandèmia ens ha colpit durament i que ha estat injustament considerada perifèria des de fa massa temps i és, igualment, un instrument que permetrà ben segur fer entendre a les persones de bé que viuen a les grans ciutats perquè val la pena pagar una mica més pels productes que, com els que fem a Alcarràs, s'elaboren amb estima pel territori, respecte envers el medi natural i desig de fer les coses ben fetes. També, i cal recordar-ho, el triomf de la Carla obre portes que encara no érem del tot conscients que existien, com ara la del turisme cinematogràfic. La nostra feina, la de totes i tots els i les qui ens estimem aquest poble, és treballar plegats per convertir aquesta notorietat que hem obtingut gràcies a la Carla Simón en un element que ajudi a ser encara millors i donar a conèixer, al costat dels valors de la nostra pagesia i l'exquisidesa de la nostra fruita, l'impuls i el potencial de la nostra indústria, el valor del nostre patrimoni, la competitivitat i la qualitat de la nostra ramaderia i l'excel·lència dels nostres serveis i el nostre comerç de proximitat. Junts, hem d'explicar perquè Alcarràs és capital.

Aquests dies, escoltava a alguns amics i amigues lleidatans i lleidatanes fer broma i dir que ells eren de Lleida, que està al costat d'Alcarràs i recordava què difícil resulta de vegades fer entendre a alguns qui som, on som i què fem. Alcarràs, per mi, és el millor lloc del món per viure i, per això, la meva esposa i jo vam escollir aquest poble per formar una família i fer créixer les nostres filles tal i com ho explico a tothom qui em pregunta per què m'estimo tant aquesta terra. Ara, per si no n'hi ha prou amb les meves explicacions –i amb les dades que confirmen que Alcarràs és un dels millors llocs que existeixen per iniciar un projecte de vida- els ho resumiré amb una sola frase que, de vegades, he utilitzat, però que, des d'aquest febrer i gràcies a la Carla i el seu equip d'actors i tècnics, és més certa que mai: Alcarràs és un poble de cine.

Alcarràs, un poble de cine
comentaris