M’agrada dir que vinc de família pagesa, que m’he criat amb els valors de l’agricultura, que me’n sento orgullós i que, per desgràcia, la vida al tros es va endur el meu pare. Amb la situació actual que pateix el món del camp, ell estaria orgullós de la unitat que estem teixint ajuntaments i sindicats en defensa d’un futur digne per a la pagesia, tot i que recordant-lo estaria desesperat al mateix temps per poder tirar endavant una propera campanya de la fruita. Així som a pagès, incansables i persistents.
Fa anys que estem patint una crisi de preus els productors de fruita de pinyol, d’oli, de cereals, els ramaders... No és que aquests productes estiguin ara com ara infravalorats en un mercat d’intercanvi i mitjancers, és que els diners que per ells es paguen en origen mostren un menyspreu intolerable cap les pròpies famílies agràries i, de retruc, cap al territori lleidatà. No us descobriré res si us dic que les nostres comarques lleidatanes són rurals i que el motor econòmic és el sector primari. És el que mou a venedors de cotxes, de roba, d’assegurances, restaurants, tallers...
Vist així, és insuficient apreciar i catalogar els pagesos únicament com a recol·lectors de fruita. És atrevit anomenar-los estructura de país? Creieu que no són factor d’arrelament i potenciadors del repoblament del territori? No volem un país equilibrat? Un territori viu? Doncs els pagesos ens donen resposta a totes les preguntes que us acabo de fer. I ho faran als carrers de Lleida com mai abans s’havia fet, amb voluntat de sumar al seu costat una important representació de la ciutadania, com ho estem fent un nodrit grup d’alcaldes i alcaldesses sense mirar el partit al qual pertanyem.
És moment de deixar de banda els colors polítics, les quotes sindicals i els interessos d’uns quants, perquè allò que està en joc està molt per sobre del guany a curt termini, està en joc salvar la pagesia i defensar el món rural. Per això portem tantes setmanes de reunions i visites a administracions, demanant ajuda i mirant de convertir-nos tots i totes en un altaveu que digui ben alt que tenim el sector agro-ramader en perill de mort, i això significa que correm el risc d’incrementar les preocupants taxes de despoblament al territori.
Ens hem unit ajuntaments i sindicats perquè interpretem al sector primari com la peça bàsica pel desenvolupament econòmic de les comarques de Lleida. Després d’unes liquidacions a la campanya de la fruita per sota del preu de cost, una altra vegada, s’ha arribat al punt que es fa necessari fer efectives accions d’urgència. I no només a Lleida, sinó a tota la Catalunya rural, que és tan Catalunya com la urbanita.
Què farem els nostres pobles sense pagesia? I les indústries i tallers? Tots aquells agents que envolten la feina del camp hauran de marxar també? El futur que ens espera és que els joves agricultors i els fills i filles del món de la pagesia que no puguin continuar l’activitat s’hagin de buscar la vida fora del seu poble? Fa falta que us digui què passarà si la gent ha de marxar per buscar feina lluny d’on la tenien i la vivien amb aquella força que els pagesos i pageses senten el seu treball i la seva terra? Si no hi ha pagesia no hi haurà vida, perdrem l’arrelament als pobles, tindrem els boscos abandonats, patirem més desigualtat territorial, s’incrementarà el risc d’incendis forestals i, en conseqüència, Catalunya perdrà força com a país.
O bé aconseguim entre totes i tots un preus adients per la fruita excel·lent i de qualitat que generem o tindrem un greu problema com a societat. Solucionar-ho no depèn d’uns quants, ni d’una administració, solucionar-ho està a les mans de qui s’estimi aquest país per damunt de diferències de curta volada.
D’una vegada per totes, amb la unitat dels ajuntaments del territori i dels sindicats agrícoles es visualitzarà a Lleida que el problema el tenim totes i tots, i que totes i tots patirem les conseqüències si no el sabem resoldre. Aquest moviment municipalista perdria tot el sentit i la seva essència si els partits o els sindicats no fossin flexibles o adaptables a veure la problemàtica de país i d’equilibri territorial que aviat haurem d’anomenar “crisi de país”. Les alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors, volem representar a tots i cada un dels pagesos i ramaders dels nostres pobles.
Aquest és un crit unànime en defensa de les explotacions agrícoles familiars que creen i donen forma al nostre teixit socioeconòmic, a la nostra societat, al nostre medi ambient i al nostre paisatge. Les columnes de tractors pels carrers de Lleida escortades per pagesos, mecànics, oficinistes i estudiants ha de ser la millor escenificació que tots estem en perill i necessitem i defensem un sector primari que ens salvi d’un futur que alguns volen pintar el color de la sorra del desert.
Salvem la pagesia, defensem el món rural!
