Sento vergonya d'aquest Govern que no cuida ni respecta les treballadores ni treballadors penitenciaris. I que a sobre es mofa d’ells. El que ha passat aquesta setmana amb la nostra companya Núria, qui ha mort assassinada per un pres del Centre Penitenciari de Mas d’Enric a Tarragona, és imperdonable. Els funcionaris no es creuen encara tot el que ha succeït. Podia haver estat qualsevol d’ells.
La situació a les presons catalanes és insostenible. I aquest final de la història estava anunciat des de feia temps per part dels representants dels treballadors, qui han denunciat per activa i per passiva la inseguretat i la manca de condicions laborals que viuen a diari.
I tot i les reiterades queixes, els màxims responsables no han fet res per evitar-ho. Al contrari. Només s’ha perseguit i sancionat treballadors i treballadores, però en cap moment s’ha augmentat la seguretat i s’han aplicat mesures.
Ara, el mal ja està fet. I la situació és la que és. I hi hem arribat per la mala fe i actitud dolosa dels dirigents penitenciaris. És ben trist veure l’enfrontament a les portes de la Conselleria de Justícia entre les plantilles de presons i els Mossos d’Esquadra. Però cadascú fa el que ha de fer. És just i legítim.
La vida d'aquesta treballadora, la Núria, ja no la podrem recuperar. I suposo que els màxims dirigents polítics arrossegaran aquesta càrrega de consciència tota la vida, ja que en cap moment s’han pres decisions per evitar que es produís aquesta desgràcia.
