Crisi econòmica, emprenedoria, transició digital, desenvolupament sostenible, crisi sanitària, resiliència, recuperació... Aquests són alguns mots que, en la darrera dècada, han anat penetrant en els nostres subconscients fins a convertir-se en habituals.
Paraules ja familiars que també han acompanyat el dia a dia d'un bon grapat de supervivents de les vicissituds a les quals la humanitat s'ha vist sotmesa en els darrers deu anys.
Territoris va sorgir en el marc d'una crisi econòmica mundial. Un equip de professionals natius de la premsa en paper, sector tocat especialment per la crisi, va evolucionar al sector digital, per supervivència i, alhora, per passió. El projecte sorgia entre el 2011 i 2012 de la mà d'Esther Barta, Robert Garcia i Josep Anton Pérez, amb la voluntat de projectar el talent, la cultura, les singularitats i la personalitat de terra lleidatana més enllà del que es podia fer amb mitjans en paper, apostant de ple per l'emprenedoria i la transició digital. El 18 de maig del 2012, el nou mitjà digital i de proximitat de les Terres de Lleida es presentava oficialment al Teatre l'Amistat de Mollerussa, on va establir la seva seu inicial i des d'on va anar creixent fins a expandir-se a la totalitat del territori lleidatà.
El projecte va arrencar en paral·lel amb el diari Viure als Pirineus, que també va emprendre la seva trajectòria amb la mateixa voluntat i esperit.
El seu ha estat un equip compromès sempre amb la terra i el país, que durant el 2017 féu costat, com molts mitjans catalans, al referèndum d’autodeterminació. Mesos tensos, d’amenaces i de lluita política i social; mesos de tensió entre les administracions, i d'un setge constant per part de l’Estat espanyol que afectà a la gran majoria dels agents socials de Catalunya, així com a Territoris.
El març del 2020 s'obria un nou repte a superar: es declarava la crisi sanitària del Coronavirus, es decretà l’estat d’alarma i entràvem en un nou període de dificultats econòmiques i socials. Però, pel contrari d'allò esperat, els mitjans de comunicació adquiríem una important rellevància: la nostra informació contrastava amb els canals oficials i les dades, xifres i situació de l’entorn rural era més fiable que mai a través de les nostres línies.
Dos anys més durs i de pura supervivència de l’equip de Territoris, navegant entre l’encertat curs de l'economia i la recerca de finançament, que fes possible mantenir la voluntat de servei i la passió per la informació.
Deu anys que han estat possibles gràcies als grans partners, empresaris i comerciants que han confiat en el diari, i també als lectors i lectores, que al final han esdevingut els principals prescriptors de la nostra feina.
Deu anys treballant per projectar les terres lleidatanes i el dinamisme de la seva gent més enllà dels límits territorials, amb la plena confiança i visió pel talent, creativitat, innovació i qualitat que caracteritzen el territori.
Deu anys fent feina en català, deu anys fent cultura, deu anys divulgant tradicions, patrimoni i paisatge. Deu anys proclamant l’extrema necessitat que hi ha en l’entorn rural, per al desenvolupament sostenible.
Però, així i tot, també hem de dir que han estat deu anys de lluita contra la credibilitat de les xarxes socials. Temps de lluita per fer entendre que Internet no és condició de gratuïtat, que darrere un diari digital hi ha un equip de persones que l'elaboren i que volen viure de la seva feina. Deu anys d'haver de demostrar que ser professionals del periodisme és tan plausible en la pàgina de la premsa en paper com en la pantalla d’un digital.
Tan sols esperem que en els pròxims anys, Territoris i les noves generacions que acompanyin als seus fundadors, puguin arribar a consolidar l’objectiu amb el qual va néixer, constatar que les terres lleidatanes són part imprescindible per al desenvolupament d’aquest petit país nostre, i que la gent de pobles i comarques facin ferma l’autoestima pel que fan i des d'on ho fan, que se sentin orgullosos de ser de terròs, i xapo, de secà o de reg, de la plana o de muntanya.
En definitiva, per deu anys més (com a mínim) per refermar l’orgull dels Territoris lleidatans
Així ho esperem! Salut!
