28.05.2022 |

Patriotisme i servei públic a toc de nómina

La veritat és que els privilegis i les quantitats econòmiques en qüestió són un autèntic insult a la ciutadania, als esforçats treballadors, empresaris, metges, mestres, bombers, i tota una immensa llista de ciutadans que han finançat aquest privilegi

Patriotisme i servei públic a toc de nómina

Segurament, molts de vosaltres pensareu que els honoraris dels polítics serveix de tema recurrent per al periodisme. Però un servidor ha denunciat reiteradament des del diari que els sous dels qui haurien de ser servidors públics no responen ni a la solvència, ni a la dedicació, ni tampoc a l'interès general —bé, però no generalitzem i donem un vot de confiança a alguns elements vocacionals dins el col·lectiu de l'alta política—.

En aquests dies, la informació sobre les llicències per edat dels empleats del Parlament català, i també de la Sindicatura de Comptes —i segurament que en sortiran més—, sembla que ha regirat lleugerament l'espectre polític. Tanmateix, si ens hi fixem, cap responsable de les administracions del Govern, ni de cap dels partits, ha entonat el mea culpa ni ha assumit responsabilitats. Tan sols excuses i justificacions per donar a entendre que, "caram, els hem enganxat!", com si es tractés d'una entremaliadura.

La veritat és que es tracta de privilegis i quantitats econòmiques que són un autèntic insult a la ciutadania, als esforçats treballadors, empresaris, metges, mestres, bombers, i tota una immensa llista de ciutadans que hem col·laborat perquè aquests personatges rebessin les seves nòmines sense treballar. Però podem pensar que ells no han sigut els culpables, perquè en el seu dia, la cambra catalana ho va aprovar unànimement. Així i tot, crec que aquests privilegiats d'un país que lluita per la seva llibertat, que aspira a ser diferent, honest i igualitari, no haurien d'haver acceptat aprofitar-se dels diners dels contribuents d'aquesta manera. Sí que em podeu dir ingenu.

Tot aquest afer no és altra cosa que la constatació d'una estratègia vestida de patriotisme i de falsa voluntat de servei públic, per aconseguir els privilegis econòmics i de poder. Ara els han destapat alguna vergonya; tanmateix, no patiu, que ben aviat deixaran anar noves harmonies celestials per convèncer la resta de mortals que van fer una petita relliscada mentre treballaven pel bé del país. En saben tant, de justificar la incompetència!

Tot i això, he de trencar una llança en favor del diputat Lleidatà Pau Juvillà. Ja sé el que passa per la ment d'algun lector, però més ben bé igual, d'una banda, perquè és una veu que s'alça des de terra lleidatana, i per altra, perquè reivindica una realitat. El sou dels diputats i el seu entorn és desorbitat, i els privilegis com les dietes per desplaçament, quan no es mouen de casa i fan teletreball, una vergonya.

Al contrari, com hem comentat anteriorment, professionals amb moltíssima més responsabilitat i dedicació reben salaris deshonrosos.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s'afanyava a declarar que "davant l'alarma social" —pareu atenció: "alarma social"—, s'han accelerat els treballs per eliminar la figura de les llicències per edat. Pura justificació, crec, modestament.

Quan ens adonarem que, amb l'argument d'onejar la bandera del patriotisme i l'autodeterminació, ens utilitzen per al seu benefici i, naturalment, de les seves nòmines? 

Patriotisme i servei públic a toc de nómina
comentaris