El Nadal arriba cada cop més aviat, si més no, en l’àmbit comercial fa la sensació que l’agressivitat famolenca del neoliberalisme no té pietat amb els consumidors. La societat es veu sotmesa a un continu bombardeig d’ofertes i productes, en la majoria dels casos inaccessibles, o simplement innecessaris. Així i tot, la creativitat i l’enginy dels publicistes aconsegueix penetrar en la soferta parròquia. El comentari no vol ser ni molt menys pejoratiu per l’acció en si mateixa de comprar, de sentir la satisfacció de regalar, sinó perquè la majoria d’aquests missatges van en detriment del petit comerç dels establiments de barri, d’un bon grapat de persones que no tenen la possibilitat de desplegar estratègies tan espectaculars.
És en aquests moments que els consumidors hauríem de ser prou sensibles per tenir en compte el que significa disposar d’un servei sota de casa, de poder confiar en el seu consell, el fet de poder negociar els preus en alguns casos… En definitiva, una acció més col·laborativa i senzilla amb el nostre entorn.
Les noves estratègies de venda aprofiten aquesta sensibilitat per penetrar en el consum amb falsos beneficis o dubtosos resultats, però amb uns magnífics embolcalls de verborrea. Obliguen a desitjar estats ‘antinaturals’ amb l’objectiu que s’oblidi el valor de la magnitud de la senzillesa.
Ja sé que semblarà el tòpic de Nadal, però penseu que estem immersos en una deriva descontrolada que dominen els grans grups de pressió -lobbies-, alimentats precisament pel nostre consum. Imagineu que passaria si tots plegats entréssim en aquest rol de conformar-nos amb el que tenim, gaudir de l’entorn, i compartir amb els nostres iguals... Compartir, aquesta paraula que sembla oblidada...
Bé, una petita reflexió per a cors grans, perquè penseu com seria d’agradable, i quant ens estalviaríem, si acceptéssim que la vida és més senzilla... molt Bon Nadal!
