Opinió

Aprofitats de la pobresa

Diuen els experts que aquesta situació de dificultats econòmiques és també una època d'oportunitats... però quines oportunitats? Poden reconèixer que en aquest escenari de dificultats la majoria de nosaltres som més conscients de la realitat perquè la vivim en les nostres carns, i ens ajuda el poder pensar que sempre existeix algú en pitjor situació que la nostra.

Això provoca que ens sentim més predisposats a ajudar i a despendre'ns d'algun detall envers el proïsme, una resposta que alguns col·lectius han detectat i de la qual s'estan aprofitant de manera descarada.

Fills malalts, operacions de parents impossibles, retrobaments familiars inexistents, diners per menjar que després es tradueixen en beure i tabac... i altres arguments que al llarg del darrer any he pogut escoltar, per sort o per desgràcia a la porta de casa. Demandes, que sempre et queda el dubte de si són o no veritat, perquè uns per altres prens la determinació d'ignorar a qui les demana.

Pot semblar una crueltat o una falta de solidaritat, però després de comprovar, en diverses ocasions que les necessitats no eren tals, que l'escenificació havia estat perfecta, que el drama no existia i que al final t'havien tret els diners, la pell se torna més dura, encara que, com deia anteriorment et queda el dubte de la veritat.

A l'entorn de la pobresa ha sorgit aquest col·lectiu que s'aprofita de la bona voluntat de les persones, que s'han après les estratègies i els arguments que garanteixen arribar a la sensibilitat de la seva víctima... sí víctima, amb tot el significat de la paraula.

I com es pot suposar, hom pot caure en el parany, dues o tres vegades, però al final aprèn la lliçó i té la desconfiança com aliada davant aquests fets, aplicant l'actitud negativa a qualsevol que s'apropi a la porta de casa teva.

Una actitud que al final anirà en detriment d'aquelles persones que no els queda altra sortida que demanar, que ho fan realment per necessitat vital, confessant en moltes ocasions la vergonya de veure's immersos en aquesta realitat. I en conseqüència, també, es produeix el fet negatiu de pensar que la societat cada cop es més insolidària.

Aquesta reflexió no voldria que pogués servir com argument per catalogar a tothom per igual, com ja he dit anteriorment, existeixen persones molt i molt necessitades, i hem de ser capaços de reconèixer qui es mereixedor de la nostra solidaritat.

Una disjuntiva que al final ens porta a deduir que fins i tot amb la pobresa l'esser humà és capaç de concebre la picaresca i l'engany.    

Comentaris