Il·lusió és un terme que pren un especial protagonisme cada cop que s'atansen períodes electorals; en realitat es tracta més aviat d'una percepció que els bons comunicadors saben utilitzar a la perfecció -i en la política aquesta habilitat crec que és fonamental. Il·lusió en la seva més estricta definició és una informació sensorial que es processa mentalment i que altera la realitat, per la qual cosa es converteix en una eina molt eficaç en les campanyes electorals, ja que els polítics han d'il·lusionar, en gran mesura, el seu electorat. I per què il·lusionar? Doncs perquè en realitat existeixen pocs polítics que creguin en la realitat dels seus missatges i que presentin propostes que puguin complir en la seva totalitat; la seva estratègia és, doncs, entretenir els ciutadans amb il·lusions. I vet aquí que aquest entretenir els ciutadans amb il·lusions es converteix amb il·lusionisme, o sigui, trucs misteriosos i sorprenents que creen la percepció que es produirà quelcom impossible.
Crec que amb aquest batibull d'introducció es podria definir el període en el qual està immers el país, ja que uns milions de catalans van dipositar la seva confiança en un procés que havia de derivar en un nou ordre polític per assolir la plena sobirania, i aquest objectiu s'ha reduït a una il·lusió. Ara bé, tot s'ha de dir i s'ha de reconèixer que alguns dels agents implicats en aquest procés van assumir la realitat, van fer un acte de contrició nacional i van reconduir els seus idearis al terreny sobiranista. Altres, però, van considerar que el preu que havien de pagar era massa alt i no van voler renunciar als seus privilegis polítics, així és que continuaren amb les seves estratègies d'il·lusionisme.
Em voldria equivocar de ple a ple, però crec que hem deixat passar una ocasió única, amb el convenciment que els nostres polítics sabrien recollir el relleu cívic de mobilitzacions i diades per convertir-los en realitat nacional. Res més lluny de la realitat, ja que les picabaralles i els arguments de poca consistència han provocat que l'esperança del procés constituent continuï essent una il·lusió.
Crec que el procés ha estat un espectacle d'il·lusionisme (màgia), ja que la política en general no ha volgut explicar el preu que el ciutadà haurà de pagar per assolir la sobirania, perquè en realitat això fa molta por en l'escenari econòmic actual i, malgrat que tots els indicadors augurin que Catalunya en sortirà tota sola, la transició diria que provocarà dificultats a molts sectors de la societat. Aquesta circumstància és una realitat i pot acabar amb el patriotisme de molts catalans.
Massa ambigüitats i subterfugis per intentar distreure la parròquia, però, si la ciutadania no coneix la realitat i ha de continuar sent dirigida per l'il·lusionisme a l’hora de prendre una decisió definitiva sobre el seu futur, penso que el que esdevindrà pot deixar bocabadat més d'un polític.
