Per algunes generacions de lleidatans, i m'atreviria a dir que de catalans, la paraula Big-Ben ha tingut un significat força especial: joventut, lleure, amistats, música, concerts... un projecte que va potenciar la marca Golmés i Mollerussa arreu de Catalunya i - reitero amb atreviment - d'Espanya; sense oblidar el CFJ Mollerussa a la Segona divisió A.
Big-Ben, encara que el subconscient ho situï en l'àmbit del lleure i la joventut, va tenir una important repercussió en el desenvolupament econòmic de Mollerussa, Golmés i de la comarca; sí que és veritat que eren altres temps, però tot i així, en l'òrbita de la macrosala va créixer un important teixit d'activitat.
Els caps de setmana es van convertir en punt de trobada de la joventut del territori, que va tenir al seu abast una oferta de lleure al més alt nivell; amb tot el que això va significar en grans concerts i espectacles als que d'altra manera no haguessin pogut accedir. És evident que per a un sector de la població aquells caps de setmana de disbauxa i concentració juvenil no els feia massa gràcia, però per la gran majoria va ser l'època del gran dinosaure.
Però amb el declivi de la macrosala, tota la perifèria de lleure va anar decaient, i amb ella molta activitat. Els caps de setmana els carrers van quedar buits, per la tranquil·litat d'alguns veïns però per la desgràcia de moltes butxaques.
Tot i així, el dinosaure ha resistit l'embranzida, amb millor o pitjor encert, amb dificultats, però lluitant contra nous hàbits, la mobilitat, i també contra les administracions i les normatives que no l'hi han posat fàcil la seva continuïtat.
La veritat és que en aquest context, i com a bons catalans, no ha quedat més remei que reinventar i despertar l'enginy per progressar, i Mollerussa com a capital ho està fent força bé. Des del sector comercial s'ha treballat de valent per difondre l'oferta de la ciutat. Sorgeixen poc a a poc nous projectes empresarials de sectors emergents, modestes espurnes que ens permeten ser una mica més optimistes.
Big-Ben va entrar en aquest cercle de renovació apostant per la restauració, i la veritat és que l'àrea gastronòmica ha estat un dels puntals del complex, i pel que fa al lleure, la discoteca es va reformar per tal d'adaptar-la als nous ambients, però sense perdre l'essència del que va ser la sala.
El dia 12 d'octubre la sala torna a obrir portes, amb un esperit renovat, i amb ganes de demostrar al públic que està viva, que ofereix alternativa, que es troba a la cantonada, i amb una programació atractiva .
Són moments difícils per als projectes i per al públic, però crec que per fer possible la tant esperada recuperació, serà imprescindible donar suport al territori, des de tots els àmbits: comercial, empresarial, de serveis... I quan dic donar suport, vull dir on comprem, on mengem, on ens divertim, on ens trobem... modestes aportacions que sempre tenen un retorn en el mateix territori, en definitiva ens hem de tornar molt més xovinistes.
A la cantonada tenim de tot i molt bo, tan sols cal que tots plegats ens ho creiem, i amb tota seguretat, tots en sortirem beneficiats.
