Ningú pot discutir a Mollerussa que el conjunt vocal degà de la ciutat és l'Orfeó Renaixença, una entitat amb una trajectòria de prop de quatre dècades que ha divulgat el nom de la ciutat arreu del territori. Amb aquest bagatge tampoc ningú discutiria que algun carrer o plaça pogués tenir el seu nom, com s'ha fet amb altres entitats i persones de la ciutat.
El conjunt vocal va reivindicar aquest reconeixement, amb un important suport popular, i a principis del nou segle es van iniciar els tràmits per poder atorgar la distinció. Els peticionaris van creure que el carrer que porta el nom d'un dels seus fundadors, el mestre Enric Subirós, podia ser el lloc idoni per instal·lar el reconeixement a l'entitat. El desig popular es va materialitzar al desembre de 2002 amb la inauguració de l'obra de l'artista local Pepito Isanda. En aquella data el conjunt vocal celebrava un quart de segle de trajectòria.
Un dia, setze anys més tard, per aquelles casualitats de la vida, pujant pel passeig de Ricard Viñès, que travessa el carrer d’Enric Subirós, m'adono que el monument havia desaparegut. El meu interès periodístic m'empeny a la recerca de la desaparició, que va resultar ser un trasllat a l'avinguda d’Ermengol V.
Sembla que alguns membres de l'entitat, que no la voluntat popular, van creure oportú demanar al consistori traslladar el monument, amb l'argument que el nom de l'Orfeó Renaixença pogués constar en targetes de presentació i en els sobres de les cartes -després que els veïns de l'antic enclavament es neguessin a acceptar el canvi de nom, que ja s'havia sol·licitat per part de l'entitat.
El consistori ha tingut a bé fulminar el nom de la plaça d’Europa, que per cert es va decidir en un procés participatiu de la Comissió d'Honors i Distincions de l'Ajuntament, i substituir-lo pel d'Orfeó Renaixença. No tan sols això, sinó que aquest trasllat ha suposat un cost per als ciutadans, en la instal·lació i el transport, i amb la urgència d’haver d'estar enllestit per una data concreta.
Buscant arguments positius per aquest fet, puc arribar a entendre que la zona de l'avinguda d’Ermengol V és més atractiva i espaiosa que el carrer d’Enric Subirós, que el consistori tingui la intenció de dinamitzar la zona, però al final va ser la participació popular la que va demanar l'antic enclavament. Ara hom es pregunta qui va decidir... primer eliminar el nom de plaça d’Europa i segon traslladar el monument.
Amb tots els respectes que em mereix l'entitat, crec que és un greuge al mestre Enric Subirós, d'una banda, i una decisió quasi unilateral d'una actuació que es mereixia la participació popular, de l’altra, si més no dels veïns d'Ermengol V.
Perdoneu, però algú ho havia de dir!
