18.04.2021 |

No hi ha res a fer!, amb l'Espanya de 'Los santos inocentes'

Els comicis d'aquest 26 de juny han configurat un escenari pràcticament hegemònic del PP en tot l'Estat, a excepció dels històrics reductes bel·ligerants d'Euskal Herria, Catalunya i algunes zones d'Extremadura i Andalusia, que han resistit estoicament a l'assot de la taca blava.

No hi ha res a fer!, amb l'Espanya de 'Los santos inocentes'

Els comicis d'aquest 26 de juny han configurat un escenari pràcticament hegemònic del PP en tot l'Estat, a excepció dels històrics reductes bel·ligerants d'Euskal Herria, Catalunya i algunes zones d'Extremadura i Andalusia, que han resistit estoicament a l'assot de la taca blava.

D’aquest resultat tan sols es pot desprendre que la major part d'aquesta Espanya està ancorada en el conservadorisme del passat, en la idea de la unitat de la pàtria i en la cultura de la por; no es pot entendre d'altra manera. Hom no pot entendre que en aquestes alçades del segle XXI, amb el mandat nefast que ha liderat el PP, els escàndols, la corrupció, la malversació de fons públics i tota la llarga llista de despropòsits dels seus líders, encara prop de vuit milions de persones l'hagin votat.

Aquest periodista es pregunta si la realitat social i econòmica d'altres comunitats de l'Estat és la mateixa que la de Catalunya, i les prestacions socials, l'ensenyament, la sanitat, la feina, la pressió fiscal o fins i tot les infraestructures; perquè, en el cas que es trobin en la mateixa línia, és del tot incomprensible aquest resultat, des del meu modest punt de vista. Vull creure que els ciutadans s'informen, llegeixen, tenen inquietuds, objectius i esperen que els polítics, en els quals han dipositat la confiança, els permetin assolir l'estat del benestar... Ho vull creure!

Fins i tot tenint en compte la desafecció, l'abstenció, que es tractava d'una segona volta, tots els paràmetres possibles per argumentar els resultats, hom no pot més que arribar a una conclusió: que aquesta Espanya té dues realitats, la que busca evolucionar a un futur de prosperitat i benestar i la que vol continuar ancorada en el conformisme i el missatge patriòtic de la unitat de la nació.

A tot això en vénen a la memòria les imatges de la pel·lícula de Mario Camus Los santos inocentes, l'obra homònima de Miguel Delibes que es va estrenar l'any 1984 i que retrata una Espanya de servilisme, de resignació, malgrat el menyspreu i la humiliació dels 'señoritos' i terratinents. Pot ser cruel la comparació, però no ho puc entendre d'altra manera, tenint en compte la nefasta acció de govern que ha dut a terme el Partit Popular.

La part positiva d'aquest resultat electoral és comprovar que, com en la Gàl·lia de l'Obèlix i l'Astèrix, es mantenen aquells reductes que fa molt de temps van perdre la innocència.

No hi ha res a fer!, amb l'Espanya de 'Los santos inocentes'
comentaris