26.02.2020 |
Josep Anton Pérez
12:29
30/09/14

Quina vergonya de socialisme, i quina vergonya de país

Quina vergonya de socialisme, i quina vergonya de país

És molt trist comprovar com un partit que es diu socialista, hagi estat capaç d'alinear-se amb els postulats del PP argumentant la defensa de la Santa Constitució i els drets democràtics. Crec que és fins i tot un insult per tots aquells homes i dones d'esquerres que van lluitar i morir per la llibertat i la democràcia. Oportunisme i estratègia electoral que intenta recuperar el declivi de suport popular. Tot i així he de reconèixer que el reducte catalanista dels socialistes, encara per definir, s'ha desmarcat del posicionament espanyolista, en contra de la consulta.
Espero que els ciutadans recordin aquest moment històric i que passin factura al socialisme espanyol, perquè al final el PP no deixa de ser el primogènit del règim i es pot entendre, però el socialisme dilapida, amb aquest gest, la memòria dels que van lluitar contra el totalitarisme i l'opressió de la dictadura.

Avui el PP no ha fet més que actuar en la línia del seu ideari, que en nom de la unitat de la nació amaguen la por a perdre la més important font d'ingressos del seu erari, que és Catalunya. Utilitzen el mot democràcia amb una gran lleugeresa, donant la sensació que no coneixen el seu significat, o la definició del diccionari, sembla ser diferent de la resta de mortals.

Un partit que es vol projectar a Europa i al món com a salvador de la pàtria, imposant un pensament únic amb una gran habilitat per intoxicar amb tots els recursos al seu abast, molts d'ells públics. S'emparen en la justícia quan es veuen impotents de poder resoldre els conflictes per la via política i adaptant la legislació a les seves necessitats. Aquest és el seu concepte de democràcia, la imposició sense arguments sense possibilitat de reflexió.
I veritablement, el que em produeix més tristesa es la gran quantitat de joves que amb la formació a què han tingut accés i en la societat en la qual viuen, puguin seguir cegament els designis d'aquesta política retrograda i casposa. A aquestes alçades del segle XXI, aquestes generacions haurien de saber que la democràcia és una forma d'organització en la qual la titularitat del poder resideix en els seus membres, i la presa de decisions respon a la voluntat col·lectiva dels membres d'aquesta,mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.

En aquest escenari no és estrany, que al marge de les contínues agressions de l'Estat envers Catalunya, molts catalans s'avergonyeixin de pertànyer a Espanya i desitgin desvincular-s'hi, per la imatge que es projecta a Europa i a la resta del món

La societat catalana està patint la recessió, i tot i així continua essent solidària i fent un gran esforç per evolucionar i adaptar-se als nous escenaris econòmics. Espanya, per contra, continua ancorada en la dependència del poder polític i la cultura del subsidi.

La gran majoria de catalans volen decidir, i una acció tan senzilla i democràtica com dipositar una butlleta en una urna, s'ha convertit en un delicte que jutjarà el TC, i no l'acció política. Tot plegat una vergonya de país.

Comentarios