Catalunya ja porta des del 2015 anant per aquesta via i personalment crec que és una política social que afavoreix l'educació i l'ensenyament, com també l'igualtat entre la diversitat sexual i funcional dels alumnes que fan cursos reglats. Estic totalment a favor d'un model sense exàmens memorístics, reproductors i que abolirà les notes tradicionals i posarà focus a les noves tecnologies, a les relacions entre alumnes i formació sobre la vida d'adult per superar les adversitats o situacions difícils de resoldre.
Crec que des de els instituts, escoles i universitats s'ha de valorar més l'assistència, els coneixements, habilitats, actituds que perdurin, transferibles amb la finalitat que l'alumne sigui capaç d'utilitzar amb èxit en contextos reals tot el que ha aprés a les classes d'una forma adaptada als temps actuals.
Crec que s'han de reduir els nivells d'abandonament escolar i augmentar l'interès per continuar estudiant amb noves matèries com educació sexual per combatre la LGTBIfòbia, la igualtatde gènere i matèries com ara psicologia, informàtica o l'emprenedoria que facin comprendre a l'alumne la diversitat funcional, el masclisme, l'emprenedoria o l'incivisme. A les escoles, instituts i universitats s'hauria de crear una figura paral·lela a la del tutor: els psicopedagogs. Dic això perquè de vegades l'abandonament va relacionat amb l'elevat nivell i manca de motivació per part de l'alumne.
Ni que aquesta llei representés abaixar notablement el nivell crec que la llei seria beneficiosa igualment perquè l'aposta pels treballs de grup i integrar l'alumnat en diferents entorns li donarien possibilitats als nois i noies d'experimentar experiències que el motivin, relacions, amistats o vincles amorosos.
Una altra de les claus del model és que l'escola sigui un lloc on tots tinguin èxit independentment de la intel·ligència o de la diversitat funcional que pugui presentar l'alumne, que l'encaminin al seu futur des de el principi fins el final.
Crec que no s'ha de fer comparacions entre alumnes, sinó que s'hauria de mirar més per l'evolució i el potencial de cada un, on és i on pot arribar i fer formacions de psicologia per preparar-los per tolerar millor les frustracions després de l'adolescència. Estic feliç de saber que desapareixerà la figura de l'etern suspès, perquè en la majoria de casos representa un xoc important per l'alumne que a banda de no assolir els coneixements té el rebuig de la comunitat educativa i dels seus companys i coneguts. Les notes no haurien d'importar perquè són un instrument més. Crec que no s'haurien de fer exàmens tal com apunten alguns experts, pedagogs i sociòlegs perquè hi ha formes de demostrar l'aprenentatge com ara saber analitzar una situació o problema de la vida real, donar la seva opinió, argumentar-la i proposar com resoldre-la o millorar-la.
Faig una valoració molt positiva d'aquest model, el millor de la història de la democràcia. Trobo bé que les escoles, instituts i universitats sàpiguen explicar als seus alumnes on han d'anar a buscar la informació i ajudin als alumnes amb necessitats especials, TDAH, o de la diversitat funcional. I els continguts són importants i bàsics per obtenir informació en biblioteques i a través d'internet.
Cal analitzar, treballar en equip, interactuar, tractar textos, comunicar, relacionar-nos, compartir moments i experiències i aprendre a ser feliços amb el que tenim.
Crec que aquest model arriba tard però val més tard que mai. Estic convençut que d'aquí uns anys molts alumnes que ara són nens donaran les gràcies al govern per haver posat en marxa una llei integradora i plena d'avantatges per l'alumnat. I no ho oblidem: estem a una nova era on internet i el metavers seran imprescindibles. Dono l'enhorabona a l'equip de govern per ser tan sensible i flexible tot i que considero que aquest canvi costarà d'entendre entre el professorat i una petita part es manifestarà en contra de la llei perquè s'ha fet a corre-cuita però algun dia s'havia d'aplicar a totes les escoles, instituts i universitats.
