28.07.2021 |

Diversitat funcional i treball ordinari: repte pendent

Aquest tipus de persones aporten més fortalesa als llocs de treball que a més de ser molt educades i suficient madures per dur a terme una feina com qualsevol altra persona, també saben aportar entusiasme i donen aquell toc de dinamisme que fa falta en un equip de treball
Diversitat funcional i treball ordinari: repte pendent

La creació o  gestió de microempreses de persones amb problemes físics, sensorials i mentals a Lleida és pràcticament nul·la a pesar que tenim nombroses entitats que treballen amb persones amb diversitat funcional des de fa dècades.  

 Actualment a Lleida i rodalies tenim diverses empreses que es denominen Centres Especials de Treball  que ofereixen llocs de treball per aquestes persones, de ple dret, amb problemes funcionals, de precarietat o en situació vulnerable. En alguns casos no requereixen de suport intensiu, treball adaptat i per tant crec que el percentatge del 2% de places reservades per persones amb diversitat funcional s’hauria d’elevar almenys a un 8% de percentatge al principi de la propera legislatura.  

Hem de ser més realistes, optimistes i justos. D’aquesta forma i atenent que el fet de treballar dignifica molt, les persones amb problemes de salut i de la diversitat recuperarien l’autoestima, podrien tenir una família i assolir les seves fites. Al treball farien més dinàmiques i productives les empreses i institucions que fins fa una dècada no tenien ni el 2% de persones ocupades a les societats laborals, cosa que pot semblar impossible però és així.   

Tenir un problema de salut mental, físic o sensorial a dia d'avui sabem que no representa cap desavantatge econòmic pels empresaris, que estan en cerca de productivitat i dinamisme. Ben dit, és al contrari: aquest tipus de persones aporten més fortalesa als llocs de treball que a més de ser molt educades i suficient madures per dur a terme una feina com qualsevol altra persona, també saben aportar entusiasme i donen aquell toc de dinamisme que fa falta en un equip de treball. Per tant hem de revertir aquesta situació amb la finalitat de fer viables tots aquells projectes d'emprenedoria, a través de la fórmula de l'autoocupació i la constitució d'empreses de l'àmbit de l'economia social, que té la finalitat de fomentar la creació d'ocupació, la millora de l'ocupabilitat i la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat. 

Crec que fa falta la creació d'un servei municipal d'ajuda per emprenedors amb diversitat funcional a Lleida. La mesura que proposo als nostres governants  respondria clarament a les necessitats del teixit empresarial, mitjançant projectes viables i sostenibles, a les demandes reals del mercat laboral actual i es reduiria ràpidament l'estigma social i laboral.  

Aquests centres ofereixen un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral però segons el meu punt de vista no dignifiquen tant com el treball ordinari generen desigualtats.  

 L'objectiu d'aquests centres (segons els seus responsables) és generalment productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. Els CET tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació dels serveis d'ajustament personal i social que requereix el personal amb discapacitat.    

Tard o d’hora aquests centres penso que aniran desapareixent i les desigualtats seran mínimes gràcies a que cada cop hi haurà més treball ordinari mitjançant programes com ara Incorpora de “La Caixa”, que s'aniran perfeccionant, per tant, aquestes persones estaran en un entorn on hi haurà menys estigma.  El fet que les persones amb algun tipus de problema funcional hagin d’assistir en aquests centres enlloc dels llocs de treball ordinaris em fa pensar que alguna cosa estem fent malament, i cal traslladar-ho a les institucions. 

M’agradaria recordar a totes les institucions que ens representen, que han de fer possible l'impossible i han de fomentar els drets universals a participar de la vida social, política, empresarial que a ple segle XXI aquest col·lectiu necessita respostes i solucions.

Crec que cal desenvolupar un pla d'inclusió al treball ordinari mitjançant plans de La Paeria. No sóc futuròleg però crec que després de la pandèmia, al 2023 les coses canviaran a òptimes en pocs anys perquè pitjor no poden anar i tinc la clara convicció que tot tindrà solució, la diversitat funcional ens enriquirà i ens farà millors persones, assolirem tot el que ens proposem per molt difícil que sigui.

 Us animo a seguir la filosofia optimista tan necessaria en una societat que està passant moments crítics.  El bo està per arribar...

Diversitat funcional i treball ordinari: repte pendent
comentaris