Crec que amb una pandèmia que ens ha enfortit per caminar cap a l'optimisme, terme que no estava gaire present en la política hem de fer possible un món millor. Si els nostres governants canviessin de tarannà, fossin optimistes i s'obrissin més a la societat evitarien que l'elitocràcia s'imposés arreu del món.
Els governants que tenim, que també podem anomenar-los com els nostres gestors públics són ben pocs els que pensem que són vocacionals i ben valorats en el cas de ser-ne. Hi ha persones molt ben preparades, de bons sentiments que passen desapercebudes i van al final de les llistes electorals dels partits o simplement són apartades dels partits perquè dins d'aquest sistema hi ha massa interessos o estratègies en benefici dels mateixos de sempre. I per aquest motiu veig necessari de canviar el sistema i el funcionament del planeta i atorgar més poder als drets humans de l'ONU per evitar guerres i altres catàstrofes. Hem de cuidar el planeta i les nostres ciutats. Hi som a temps per preservar el planeta terra.
Crec profundament que tard o d'hora una gran majoria de la gent despertarà i s'adonarà de les múltiples estratègies que es fan servir dins d'aquest sistema, independentment de si són catalans, independentistes, espanyols o ambdues coses.
A més ens adonarem (alguns ja ens n'hem adonat) que ni la dreta, ni l'esquerra, com tampoc el centre dona les solucions d'una societat que està empobrida, mancada de valors i plena d'estigmes i barreres que no cohesionen.
Si hem d'anar a votar i pagar tributs i el govern no ens vol atorgar habitatge bonificat al 50% i no et garantitza una paga incondicional de 940 euros mensuals per cada persona no ho trobo just.
A més, si jo tingués potestat pujaria el SMI a 1.500 euros i implantaria la renta bàsica universal incondicional de 940 euros per tota la ciutadania excepte les grans fortunes que no són ni 1% de la població.
A ple 2022 i després d'una pandèmia que ha estat notícia arreu del món és el moment idoni per canviar moltes coses dins del nostre sistema (pujada del SMI, RBUI, triplicar el nombre de professionals de l'area de salut mental fent-la més accessible a totes les persones, amb més temps i de millor qualitat, crear noves tecnologies, implantar la domòtica, etc).
Un dels reptes més importants que té la societat és aconseguir acabar amb malalties com el SIDA, la malaria o el parkinson, però també les malalties mentals que han anat creixent a mesura que la pandèmia s'ha imposat. Crec que amb sistemes com Neuralink aconseguirem acabar amb elles en menys d'una dècada.
Faig una crida a l'optimisme. Sí, hem de ser optimistes i pensar que al 2030 amb la ciència que tindrem arribarem a curar la gran majoria d'enfermetats, futures pandèmies i viurem dins un món tecnològic, amorós, d'oci, de l'entreteniment on el treball serà gairebé innecessari perquè hi hauran mecanismes per sobreviure i viure dignament. No obstant penso que sempre hi haurà necessitat de tenir personal qualificat en determinats camps professionals i fins el 2069 hi haurà ocupació, tal i com pronostica el catedràtic Santiago Niño-Becerra, el que va pronosticar el crash de l'economia fa més d'una dècada.
Les inversions innecessàries en medicaments per pensionistes o persones amb malalties cròniques es podrien fer servir per equilibrar i millorar econòmicament la situació de les persones que vivim en un sistema caduc, que cal reformular, implantant la renta bàsica universal incondicional que estaria al llindar del miler d'euros. No sé si seran polítics vocacionals, tecnòcrates o elitocrates els qui ho podran fer possible però l'esperança meva hi és, i espero que la societat faci un gir a millor, sense confrontació abans del 2023. Ens convé més humanitat i drets com a persones. No podem ser esclaus del sistema. Nosaltres som els protagonistes d'aquesta nova aventura i hem de poder-nos pronunciar al respecte de tot plegat.
