Des de fa un temps, es deriva a la justícia tot allò que una de les parts no hi està d’acord, fins hi tot a la vida quotidiana i sense dialogar per arribar a acords. L’escola no n’està al marge, alguns partits han trobat la manera de buscar problemes allà on no n’hi ha a través de la llengua. Recordem que l’aparició del partit de Ciutadans va ser bàsicament per anar contra el català a l’escola. Hem de tenir present que Marta Mata, principal impulsora de la immersió lingüística, va lluitar perquè no se separés l’alumnat en funció de la llengua a les aules: “L’escola ha de ser per a tots els infants i joves de Catalunya”. Més tard quan vam coincidir al Consejo Escolar del Estado, em comentava com el fet d’apostar per un únic model d’educació pública, en el qual el català era la llengua vehicular ha servit per generar cohesió social des de l’escola. Així ha estat fins que, amb finalitat partidista, han començat a sacsejar l’escola per motius d’utilització de la llengua creant una falsa inestabilitat en l’aprenentatge de les dues llengües cooficials. En les proves de selectivitat de l’any 2017, quan va saltar una vegada més la polèmica, l’alumnat català van ser el que va treure una mitjana més alta a Llengua castellana i Literatura de les comunitats amb dues llengües cooficials, a més de tenir el nombre d’aprovats per damunt de la mitjana nacional. Dins de les disset comunitats autònomes ocupa el novè lloc amb Llengua Castellana i Literatura i el sisè en el total de notes. L’alumnat català acaba els estudis no universitaris amb un bon nivell de les dues llengües, català i castellà, esdevenint veritables bilingues (l’anglès és una altra cosa).
Cal deixar treballar a l’escola en pau i no implicar els i les mestres en conflictes estèrils de confrontació que desestabilitzen la cohesió social. El sistema lingüístic de l’escola catalana té bona salut tot i que probablement calen retocs en alguns casos. Tot i així cal no pressionar per cap de les dues bandes. Els nacionalismes són monolingües i imposar una llengua sobre una altre no fa més que crear segregació social, radicalitzant a uns i altres en un moment prou delicat de pandèmia.
