13.06.2021 |

il·lusió

Mentre que centenars de científics ja creuen en la vida eterna ja comença a haver una part de la ciutadania que ho contempla com una possibilitat i el meu punt de vista és optimista en tots els sentits

Anem a millor o a pitjor? Estem davant d’un cicle ple de felicitat? Incrementarem les accions solidaries cap als demés? Estarem units o separats davant les amenaces bèl·liques? Hem viscut enganyats fins tot aquest malson de la COVID-19? Acabarem amb el treball humà com a conseqüència de l’arribada dels robots intel·ligents? Serem immortals? 

 Aquestes i infinites preguntes i dubtes existencials sobre el sentit de la vida a dia d’avui estan a primera línia mediàtica, i avui vull donar a conèixer la meva opinió sobre un probable nou cicle o època: la que succeirà la època contemporània i  que penso que la batejarem com “l’era dels anys 20” , “ l’inici de la felicitat eterna” i per tant el principi d’una nova vida plena d’abundància i bons sentiments està a punt de fluir perquè hi haurà tota mena d’oportunitats en els afers socials. 

Mentre que centenars de científics ja creuen en la vida eterna ja comença a haver una part de la ciutadania que ho contempla com una possibilitat i el meu punt de vista és optimista en tots els sentits. Pensar en immortalitat i tenir una visió optimista és més que necessari en una societat fracturada que requereix d’un esforç per part de la ciutadania. 

Pronostico que tindrem notícies positives, “rares” molt impactats, positives i inesperades (entre elles veurem es posarà a la taula la immortalitat) i les ciutats seran intel·ligents perquè existeixen multinacionals que lluiten per un món millor. Acabarem també amb la delinqüència i possiblement el capitalisme al 2069 tal i com pronostica el Catedràtic Santiago Niño-Becerra.  

Els mitjans de comunicació es reinventaran i tindrem centenars de mitjans optimistes arreu del món en menys d’una dècada i els diaris de paper desapareixeran a les terres de Lleida.  

El metge i sociòleg Nicholas Christakis també pensa d’una forma semblant a la meva sobre aquests assumptes. Ell es considera un futurista i en les seves declaracions a premsa se’l nota molt coherent i positiu perquè creu que no girarem full de la pandèmia fins d'aquí tres anysi que llavors vindran una mena de "feliços anys 20", semblants als que es van viure al segle passat després de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, segons apunta en una entrevista al programa de TV3 "Planta baixa" afirma que "les persones necessitaran tenir moltes interaccions socials: als bars i restaurants, en concerts musicals; es viurà una disbauxa sexual perquè tothom voldrà noves oportunitats, la gent gastarà molts diners". Això és pur optimisme i coincideixo amb aquest sociòleg. 

També és possible que el sistema polític faci fallida o que es reinventi. Val la pena reflexionar sobre si l’actual classe política és capaç de gestionar les ciutats de forma eficient i si cal fer un referèndum sobre si volem un nou sistema post-democràcia.  

Crec que les grans elits econòmiques com ara Google, Facebook, Microsoft, IBM, Amazon proporcionaran solucions a mida i generaran molts llocs de treball altament qualificats a totes les capitals d’Espanya i  gràcies a elles els nostres governs parlaran de la reactivació econòmica i això portarà a una millor vida i gastarem molts diners. Fem que els somnis de molta gent es facin realitat! 

Tinc il·lusió i m’agradaria seguir pensant que tot això arribarà i que l’optimisme i la disbauxa de l’oci es dispararà a partir del 2024 a uns nivells mai vistos en la democràcia, es descobriran molts secrets de la vida que podrien ser útils per acabar amb les malalties cròniques i molts oficis desapareixeran.  

comentaris