Les persones amb trastorns mentals fins fa ben poc estaven invisibilitzades per la por al rebuig social i laboral i pels falsos mites o estereotips que infringeixen els drets humans de l'ONU. Els polítics han de plantejar-se d'invertir més diners per revertir tal situació creant habitatge i treball per aquestes persones, fixant una renda bàsica universal al llindar dels 1.000 euros mensuals per cada persona creant un mínim de 200 pisos de suport a la capital del Segrià en poc menys d'un any amb la col·laboració de totes les entitats de salut mental que es vulguin fer càrrec d'aquest suport.
La visibilitat d'aquest col·lectiu ha augmentat notablement "gràcies" a una pandèmia que ha fet obrir els ulls als qui no entenien o que no comprenien el que és estar en un hospital sense poder-ne sortir, amb unes normes rígides, etc.
Avui en dia s'hauria d'implantar a Lleida un model d'intervenció a Lleida que no faci patir al pacient en èpoques difícils, tal com fan de forma satisfactòria a algunes províncies, on psiquiatres, psicòlegs i equips multidisciplinaris es desplacen al domicili de la persona amb la freqüència necessària, amb els estudis, formació i experiència per evitar un ingrés hospitalari que pot crear més seqüeles. Totes les províncies haurien de comptar amb aquest servei de pisos de suport i l'ingrés hospitalari només hauria de ser per una petita minoria de casos (per situacions molt excepcionals) i d'una durada de màxim una setmana.
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d'aquest any va dedicada a la investigació i recerca d'aquests tipus de malalties que afecten una part important de població catalana. Sort en tindrem d'aquest esdeveniment perquè encara hi ha poc coneixement d'aquest tipus de problemes, i un finançament important del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
Vull enviar un missatge d'esperança a totes les lectores i lectors que no tenen cap mena de problema de salut mental, però que tenen familiars que sí que estan patint. També a les diagnosticades amb tractament de salut mental i que han perdut l'esperança, que estan decaiguts amb l'efecte de la COVID-19. Els hi vull dir que no estan sols, que estic amb ells i que han de ser conscients que enrere no anirem. Anirem endavant. Les solucions i avenços poden ser molt favorables en qüestió de mesos, ja que s'està investigant bastant més.
Faig una crida d'esperança cap a la plena curació dels TMS tal com pronostiquen fonts properes de l'ONU. Falten 10 anys per vèncer malalties com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, depressió major, ansietat, trastorn límit, de la personalitat TOC, i tota mena de trastorns psicòtics que com deia abans seran els protagonistes de la Marató de TV3.
Les limitacions que presenta el col·lectiu de la diversitat funcional són menys que les seves virtuts com a persones. Des de les institucions se'ls ha d'ajudar molt més, oferir-los un habitatge gratuït o subvencionat en bona part sempre que tinguin un pla de vida, un horari sòlid i ben estructurat sense oblidar les preferències de les persones receptores dels serveis.
Les nostres institucions encara no han fet res perquè tothom tingui un pla de vida personalitzat i que consti a les bases de dades de les institucions, com tampoc han posat en marxa la renta bàsica universal perquè aquestes persones puguin viure dignament.
Insto i animo que des del Departament de Benestar Social i Família s'impulsi un pla de salut mental molt més ambiciós i professional impulsant inicialment 200 pisos subvencionats o gratuïts a la ciutat de Lleida atenent a les necessitats de suport per aquestes persones que no s'han tingut en compte i que els que estan cobrant una pensió no contributiva passin a ser mileuristes i que sigui compatible amb el treball.
Per atendre a almenys 600 persones que es voldran independitzar a l'any ens farà falta molts més recursos econòmics per subvencionar totes les entitats i fundacions que vulguin prestar aquests suports.
Milers de persones, entitats i fundacions estan esperant des de fa molts anys que es destinin més diners en salut mental i una renda, mileurista pels pensionistes abans d'acabar l'any. Les persones haurien d'estar per sobre dels interessos polítics i haurien de saber que invertir en salut mental sempre genera riquesa en la gran majoria dels altres afers.
Volem una societat avantguardista, productiva, evitant hospitalitzacions, de solucions innovadores i del ple benestar i una salut pública que vagi agafada de la mà de la privada, compartint informació a fi de prestar un servei psicològic més precís.
La visibilitat d'aquest col·lectiu ha augmentat notablement "gràcies" a una pandèmia que ha fet obrir els ulls als qui no entenien o que no comprenien el que és estar en un hospital sense poder-ne sortir, amb unes normes rígides, etc.
Avui en dia s'hauria d'implantar a Lleida un model d'intervenció a Lleida que no faci patir al pacient en èpoques difícils, tal com fan de forma satisfactòria a algunes províncies, on psiquiatres, psicòlegs i equips multidisciplinaris es desplacen al domicili de la persona amb la freqüència necessària, amb els estudis, formació i experiència per evitar un ingrés hospitalari que pot crear més seqüeles. Totes les províncies haurien de comptar amb aquest servei de pisos de suport i l'ingrés hospitalari només hauria de ser per una petita minoria de casos (per situacions molt excepcionals) i d'una durada de màxim una setmana.
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d'aquest any va dedicada a la investigació i recerca d'aquests tipus de malalties que afecten una part important de població catalana. Sort en tindrem d'aquest esdeveniment perquè encara hi ha poc coneixement d'aquest tipus de problemes, i un finançament important del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
Vull enviar un missatge d'esperança a totes les lectores i lectors que no tenen cap mena de problema de salut mental, però que tenen familiars que sí que estan patint. També a les diagnosticades amb tractament de salut mental i que han perdut l'esperança, que estan decaiguts amb l'efecte de la COVID-19. Els hi vull dir que no estan sols, que estic amb ells i que han de ser conscients que enrere no anirem. Anirem endavant. Les solucions i avenços poden ser molt favorables en qüestió de mesos, ja que s'està investigant bastant més.
Faig una crida d'esperança cap a la plena curació dels TMS tal com pronostiquen fonts properes de l'ONU. Falten 10 anys per vèncer malalties com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, depressió major, ansietat, trastorn límit, de la personalitat TOC, i tota mena de trastorns psicòtics que com deia abans seran els protagonistes de la Marató de TV3.
Les limitacions que presenta el col·lectiu de la diversitat funcional són menys que les seves virtuts com a persones. Des de les institucions se'ls ha d'ajudar molt més, oferir-los un habitatge gratuït o subvencionat en bona part sempre que tinguin un pla de vida, un horari sòlid i ben estructurat sense oblidar les preferències de les persones receptores dels serveis.
Les nostres institucions encara no han fet res perquè tothom tingui un pla de vida personalitzat i que consti a les bases de dades de les institucions, com tampoc han posat en marxa la renta bàsica universal perquè aquestes persones puguin viure dignament.
Insto i animo que des del Departament de Benestar Social i Família s'impulsi un pla de salut mental molt més ambiciós i professional impulsant inicialment 200 pisos subvencionats o gratuïts a la ciutat de Lleida atenent a les necessitats de suport per aquestes persones que no s'han tingut en compte i que els que estan cobrant una pensió no contributiva passin a ser mileuristes i que sigui compatible amb el treball.
Per atendre a almenys 600 persones que es voldran independitzar a l'any ens farà falta molts més recursos econòmics per subvencionar totes les entitats i fundacions que vulguin prestar aquests suports.
Milers de persones, entitats i fundacions estan esperant des de fa molts anys que es destinin més diners en salut mental i una renda, mileurista pels pensionistes abans d'acabar l'any. Les persones haurien d'estar per sobre dels interessos polítics i haurien de saber que invertir en salut mental sempre genera riquesa en la gran majoria dels altres afers.
Volem una societat avantguardista, productiva, evitant hospitalitzacions, de solucions innovadores i del ple benestar i una salut pública que vagi agafada de la mà de la privada, compartint informació a fi de prestar un servei psicològic més precís.
