Opinió

Classes 'Online' per a tothom?

Actualment estem al 2020 i en aquest país encara tenim problemes per fer una simple videoconferència a través de Whatsapp, Instagram o altres aplicacions com Zoom o Skype

Encara hi ha gent que continua pensant que tota l'educació podrà ser algun dia 'online'? Aquesta pregunta em sorgeix arran d’una conversa que vaig escoltar entre dues persones mentre feia un cafè. Deien que arribaria un dia que tot es faria a través d’Internet, fins i tot les classes. Avui, just a les portes d'iniciar el tercer trimestre, crec que tothom està d’acord que la resposta és: "Pues va a ser que no".

Recordo que l’any 2000 també sentia a dir que els cotxes volarien. Actualment estem al 2020 i en aquest país encara tenim problemes per fer una simple videoconferència a través de Whatsapp, Instagram o altres aplicacions com Zoom o Skype.

Si aquests dies de confinament ens estan servint per a alguna cosa, crec que és per descobrir aspectes de nosaltres mateixos que no havíem descobert fins ara, com és el teletreball, les videoconferències per fer reunions d’equip a distància, diferents maneres de fer esport a casa, cuinar, etc. Segur que tothom ha descobert quelcom desconegut que no sabia que podia fer.

Vull centrar-me ara en una de les novetats que hem descobert aquests dies, no per a tothom perquè UNED, UOC i IOC, ja fa temps que funcionen i, molt bé, per cert. El teletreball traduït als docents i l’alumnat de Catalunya. Tot i que es veia venir, l’ésser humà té una capacitat inexplicable per no fer cas a tot allò que pot espatllar el seu dia a dia. I així va ser que aquest virus ens va assaltar fins que ens va tancar a casa sense cap escrúpol.

És cert que quan parlem d’educació a distància ens ve de seguida al cap la UNED, la UOC o la IOC, però estem parlant d’estudis que es cursen quan ja tens més de 18 anys, quan ja ets un adult i la teva voluntat i ganes de cursar uns estudis primen més que l’obligatorietat de continuar un curs de Primària o Secundària. Avui dia, són aquests alumnes de formació bàsica els que han d’afrontar aquesta nova tècnica d’aprenentatge. I són aquests mateixos docents i equips directius els que intenten portar-ho a la pràctica en un temps rècord i després de tota una vida treballant de forma presencial. Amb això què vull dir: els docents no podem canviar el xip d’un dia per l’altre i passar a treballar una programació presencial a no presencial.

Recordem que estem confinats a casa sense poder sortir al carrer des de fa setmanes amb tot el que això implica. Hem de ser conscients que aquest confinament està perjudicant més al rendiment dels nens i nenes de les famílies més humils, amb un menor nombre de dispositius digitals o, potser, amb menys ajuda per part dels pares.

És cert que avui dia ja gairebé tothom disposa de mòbil, però hauríem de veure la qualitat dels mateixos i la seva connexió. A més, en aquest context on la situació de necessitat econòmica pot generar frustració i conflictes familiars, sorgeixen factors que afecten la gestió del temps i poden provocar una interrupció del procés educatiu. Els alumnes de necessitats educatives especials, podran seguir aquestes classes interactives? És que no està sent prou dur ja no poder sortir de casa? On queda ara el concepte d’escola inclusiva?

Tot i els esforços del Departament d’Educació i els equips docents per mantenir oberta aquesta via de comunicació entre alumne i docent, el tancament de les escoles porta desigualtats educatives i el que es coneix com a bretxa digital, ja que les famílies amb més recursos econòmics tenen l’oportunitat d’adaptar-se millor a aquest nou mètode no presencial. De fet, ja són moltes les veus de pares i mares d’escoles concertades que es queixen de la quantitat de deures i treballs que han de fer els seus fills a casa confinats, tot i disposar d’ordinador, mòbil o tauleta. I què podem dir de la despesa que suposa pel docent el teletreball, perquè estem gastant el nostre ADSL o la nostra fibra, ordinador, mòbil, etc. On queda ara la normativa sobre protecció de dades?

Per aquest motiu, des de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida pensem que, evidentment, els alumnes alguna cosa hauran de fer durant aquests llargs dies de confinament, però també hem de ser conscients que el context d’una casa no és el d’una classe, que hi ha alumnes que no disposen ni d’un raconet per poder fer els deures i consultar el diccionari, i que els nostres docents d’Infantil, Primària, ESO, FP i Batxillerat fan el que poden per adaptar-se d’un dia per l’altre a la novetat de les classes no presencials. No tinguem cap dubte que ells són els primers que no volen deixar penjat el curs. Per tant, siguem conscients de la situació actual i actuem amb mesura. Ja hi haurà temps d’adquirir el que no s’hagi pogut aprendre durant aquest període d’alarma. I sé com de neguitosos estaran les alumnes i professores de 4t de l'ESO i 2n de Batxillerat, però siguem conscients de la situació actual, pensem en totes i tots els alumnes. Prou difícil està sent ja quedar-se a casa mentre la vida i la mort es creuen pel carrer, per a complicar-la encara més. Anem treballant dintre les nostres possibilitats, utilitzant plataformes educatives, Whatsapp, Skype, Instagram o amb dossiers o activitats escrites en el quadern, que tampoc passa res.

Perquè tornarem. I durant aquest temps a casa segur que haurem après altres coses com compartir més temps amb la mare o el pare, a debatre temes d’actualitat, a cuinar, a jugar en família, a observar per la finestra els ocells o el cel, a saber què és un virus o una pandèmia, la importància de la higiene personal, el format de les notícies periodístiques, educació física al passadís, etc. I ja hi haurà temps de donar el que no s’ha pogut treballar aquest final i inici de trimestre. Ja ens ho manegarem. Els i les docents sabem com fer-ho!

Comentaris