Al gener començo unes obres a la casa familiar de les Borges amb la llicència municipal convenientment tramitada. Al febrer, pel volum d'obra que veiem que cal fer, constato que la llicència quedarà curta i ho comunico verbalment al personal tècnic de l'Ajuntament, amb qui convenim adequar la llicència a les modificacions finalment fetes. En cap moment amago res de la reforma, al contrari, ho comunico als serveis tècnics, ho publico a les xarxes i ho ensenyo a veïns interessats per les millores d'eficiència energètica.
El 31 de març hi ha ple municipal on, com a regidor a l'oposició, faig un prec sobre qüestions urbanístiques que no tenen res a veure amb el meu cas però que no senta gens bé a algun regidor amb responsabilitats en aquest àmbit. Al cap d'un mes rebo la visita de l'arquitecte municipal a les obres de casa, amb el qual tornem a convenir d'esperar a tenir clares totes les modificacions per adequar la llicència. La sorpresa és que, tot i haver quedat així, l'endemà se m'insta per telèfon a parar les obres. I ho faig, amb una instància a l'Ajuntament on em comprometo a fer-ho, tot i no haver rebut cap notificació motivada i per escrit ni cap decret d'alcaldia que m'informés de l'obertura de cap expedient. Parar les obres suposa que als paletes se'ls redueix el marge per buscar alternatives de feina i que no puc acabar la teulada, amb els danys associats a les quantioses pluges d'aquells dies.
El 31 de maig hi torna a haver ple i, per altres qüestions, torna a acabar amb crispació, més que l'anterior. Tal que, l'endemà, ens trobem els portaveus dels tres grups municipals per mirar de rebaixar-la. L'alcalde Mir no només no contribueix a això sinó que em sorprèn amb amenaces velades de fer públic un suposat expedient d’obres, del qual no tinc constància. Li dic que seria bo que rebés alguna notificació per escrit després de tenir les obres parades 30 dies i, al final, la rebo al cap de dos dies de la reunió, cosa que em permet entregar el nou projecte amb totes les modificacions i regularitzar i pagar la nova llicència, tal com havíem quedat amb el personal tècnic tres mesos enrere.
En resum, en cap moment he amagat res ni esquivat el pagament de res, tot el contrari. Tot avisat i tot pagat. Potser he pecat d'ingenuïtat, de creure que, malgrat els acords verbals, una situació habitual a tot arreu i amb tothom s'utilitzaria barroerament com a atac personal i ingenuïtat per creure que les discrepàncies polítiques quedaven en això, en discrepàncies polítiques. No responsabilitzo el Gerard Cabezuelo per la seva versió esbiaixadíssima, cadascú té les fixacions que té, però sí que li envejo la facilitat d'accés a la informació que la majoria de mortals no tenim. Finalment, agrair les mostres de suport rebudes per tot aquest afer.
