A les últimes eleccions municipals un gran nombre de joves van formar part d'alguna candidatura, inclús les van encapçalar, canviant el panorama municipal i la dinàmica de les últimes dècades, on la política municipal no tenia la quota juvenil que ha anat guanyant en els darrers comicis.
Fa un temps, vaig escriure un altre article reivindicant el paper dels joves en la política municipal i ja vaig exposar algun d'aquests aspectes.
La política ha anat generant en els últims anys molta desconfiança en la població, per molts factors, com la corrupció, la falta d'acord entre partits i governs, i més actualment la gestió de la pandèmia, entre altres.
Som molts joves els que ens agrada la política, en formem part activament i ens deixem la pell per un projecte polític, per sobretot som molts joves que volem canviar el nostre entorn, les nostres ciutats, pobles i barris on vivim i formar part activa de la solució.
Moltes vegades ens trobem amb molts entrebancs, com la desconfiança per una part de la gent, a causa de la nostra inexperiència o la falta de renovació dels partits. Sovint, quan obrim el debat sobre la nostra participació en la política municipal ens topem amb els tòpics que s'han anat creant a conseqüència de la mala praxi que s'ha exercit en algunes ocasions.
Les ganes, la confiança i l'estima cap al projecte de ciutat, de poble, de barri, de comarca, de país que somiem i la motivació que tenim per fer-ho, és el més imprescindible i sobretot les ganes d'estar al costat de la gent, escoltar, canviar les coses i deixar-se la pell per tot això.
El municipalisme necessita la vitalitat, la força i la implicació del jovent, nosaltres volem dedicar els millors anys de la nostra vida a invertir esforços pel nostre poble, municipi o ciutat, per les nostres comarques, pel nostre país, el lloc on vivim, per casa nostra.
