D'ençà que va començar la pandèmia a causa de la Covid-19, la situació de centenars de joves s'ha vist molt afectada a l'hora de trobar feina, emancipar-se o de fer plans de futur. La pandèmia ens està deixant un panorama molt preocupant a tots els nivells, sigui sanitari, econòmic o social i són molts els col·lectius afectats per aquesta gran crisi i els joves és un d'ells.
Els nivells d'atur, en general, són preocupants, a Catalunya tancàvem el 2020 amb un 28,2% més d'aturats que el 2019, trencat així la tendència de creixement de l'ocupació dels últims sis anys. Si mirem les dades d'atur juvenil, que durant el 2020 es van enfilar fins a quasi un 34%, són igual de preocupants que les dades en general.
La pandèmia ha destruït centenars de llocs de treball i ha disminuït l’oferta, afeixugant més la tasca de molts joves a trobar alguna feina. Malauradament un percentatge important de les feines realitzades per joves són feines precàries, temporals, inestables, amb unes condicions laborals lamentables i amb uns sous misèrrims que no donen l'oportunitat d'emancipar-se o de tenir perspectiva de futur. En plena crisi per la Covid-19, l'emancipació juvenil se situa per sota del 20% arribant a mínims històrics, unes dades preocupants relacionades directament amb l'esmentat anteriorment.
A la pèrdua de llocs de feina, a la precarització laboral i a la dificultat per emancipar-se cal sumar-hi un altre factor important, el preu de l'habitatge de lloguer. En els darrers anys, el preu del lloguer a Catalunya ha pujat més d'un 60%, arribant també a màxims històrics, dificultant a molts joves trobar un habitatge digne on poder independitzar-se a causa dels alts preus del lloguer.
Els joves volem respostes als nostres precs, volem solucions reals i que no ens venguin fum, volem construir-nos un futur digne sense haver de sobreviure a un sistema i a una rutina que ens oprimeix i que ens criminalitza quan alcem la veu per reivindicar els nostres drets, per reivindicar un futur millor i per reivindicar el que ens pertoca.
