20.10.2019 |
Jossef Koumia Martin
19:18
9/08/19

Les rapades del franquisme, una realitat silenciada

Les rapades del franquisme
Les rapades del franquisme
Les rapades del franquisme, una realitat silenciada

El 17 de juliol del 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola i amb ella s'iniciava una successiva repressió contra la dona, sobretot contra aquella que tingués algun tipus de vincle directe o indirecte amb el republicanisme, comunisme, socialisme o anarquisme.

Hem sentit i sentim molt a parlar sobre la repressió que van partir els homes durant el conflicte bèl·lic però quantes vegades hem sentit a parlar sobre la repressió que van patir les dones?

El silenci sobre la repressió que va patir la dona durant la Guerra Civil i la postguerra ha sigut una realitat fins fa ben poc, de fet encara queda molt per explicar i investigar sobre el tema però no és fàcil, ja que el patriarcat i els 40 anys de dictadura han volgut esborrar qualsevol rastre d'aquelles injustícies i atrocitats que van patir milers de dones.

Un dels actes de repressió franquista contra la dona va ser rapar-les al zero públicament, humiliació que moltes vegades anava acompanyada d'abusos sexuals o de diferents tortures com ingerir líquids laxants mentre es mostraven els seus efectes públicament.

Aquestes atrocitats contra les dones es convertien en un espectacle pels franquistes a mesura que el conflicte avançava i anaven prenent pobles i ciutats de tota la geografia espanyola. Les acusacions contra aquestes dones eren diverses com per exemple, militar en organitzacions contràries al franquisme, anar en contra de la moral catòlica, per ser muller d'algun «rojo» o per denúncies falses, entre altres.

No parlem de casos aïllats, sinó de centenars de casos, centenars de dones silenciades que mai van poder alçar la seva veu contra el franquisme, un monstre que a poc a poc anava acabant amb totes les llibertats i avenços que s'havien forjat durant la Segona República.

El meu interès per aquest tema em ve de lluny i té un origen familiar. En algun moment del 1939, en un petit poble de l'Alpujarra, el pare del meu avi matern, en Manuel va ser empresonat per «rojo», la seva dona, la Mercedes va ser capturada també pels franquistes i va ser rapada al zero i humiliada públicament. La abuela Mercedes, tal com se la recorda a casa, dona forta, treballadora i d'una humilitat excepcional era de les poques dones del poble que sabia escriure i llegir, de fet va aprofitar aquest coneixement per ensenyar a aquelles nenes i nens del poble que creixien en un entorn de baixa alfabetització.

No vaig tenir el privilegi d'arribar a conèixer-la però d'ençà que tinc ús de raó que ha sigut per a mi una referent i m'omple d'orgull descendir d'una dona excepcional, lluitadora i valenta com ho va ser ella. És cosa de totes i tots mantenir i fer justícia a les rapades del franquisme, junt amb totes aquelles que van ser executades, empresonades o exiliades, dones demòcrates que van lluitar pels seus drets, per la igualtat i per un futur millor.

Comentarios