Quan parlem de problemes de salut mental, encara ho fem amb recel, com si fos quelcom que no va amb nosaltres, un tema a vegades inclús tabú. Però per sort, cada cop estem entenent millor que els problemes de salut mental ens poden afectar a qualsevol de nosaltres en algun moment de la nostra vida o al nostre entorn més proper.
Una problema de salut mental no entén de sexe, edat, religió, color, condició encara que tenen mes possibilitat de patir-la les persones que estan en situació de major vulnerabilitat degut a que es veuen sotmeses a majors factors de risc.
La crisi sanitària originada per la Covid -19 va donar visibilitat a un fenomen social que ha estat invisibilitzat al llarg de la nostra història i fins i tot recentment. Les persones que presenten algun tipus de problema de salut mental han patit i pateixen una forta estigmatització i greus riscos d’exclusió social. Les administracions públiques tampoc han estat capaces en moltes ocasions d’oferir el suport que necessiten les persones que ja presenten algun tipus de trastorn ni de destinar els recursos idonis per a poder prevenir els problemes de salut mental disminuint els factors de risc, especialment en les edats primerenques.
Per aquest motiu, al desembre de l’any passat en el marc de la sessió monogràfica sobre salut mental el Parlament es va aprovar el Pacte Nacional per a la Salut Mental; un pacte que aglutinava l'esforç i els recursos dels diferents actors implicats, dotant de les eines necessàries per a implementar diferents accions. Per exemple, la lluita contra l'estigmatització de les persones que pateixen qualsevol tipus de problema de salut mental mitjançant campanyes de conscienciació i de visibilització de la salut mental adreçada a tota la ciutadania o accions per treballar en la prevenció del suïcidi des de les primeres edats. Però això no és suficient. En un context complex, amb incerteses i en una societat cada cop més individualista, és necessari reforçar i ampliar la xarxa de salut mental fent-la més accessible, de manera territorialitzada, garantint que les persones que viuen en municipis petits tinguin els mateixos serveis al seu poble que les persones que viuen en grans poblacions i ciutats i, si més no, que tinguin la mateixa accessibilitat, assiduïtat, facilitat i oferta de serveis i de poder fer-ne ús. En definitiva, facilitar a totes les persones que ho necessitin l’accés als serveis, activitats i/o recursos de que es disposa en salut mental a Catalunya.
Per tot això, és important sumar esforços, implicant i mobilitzant tot els professionals sociosanitaris, el teixit associatiu, persones i famílies amb problemes de salut mental, estaments públics i representants polítics, així com a la ciutadania en general, per a poder evitar de manera preventiva l’aparició de problemes de salut mental i per altra banda donar el suport i acompanyament necessari a les persones que ja pateixen algun trastorn mental.
Només si treballem de forma coordinada, de forma transversal i interdepartamental podrem ajudar a aquestes persones en matèria d’habitatge, justícia, salut, educació, treball, lleure, cultura, esport i seguretat. En definitiva, estarem garantint els seus DRETS.
