26.06.2019 |
Juli Otal
20:42
27/04/18

1 de maig, lluitem pels drets laborals, socials i per la democràcia – Homenatge a Dolors Bassa

1 de maig, lluitem pels drets laborals, socials i per la democràcia – Homenatge a Dolors Bassa

Cal mirar el segle XIX com a fita d’inici de la lluita treballadora en la millora de les condicions laborals i socials. De fet, el 1r de maig recordem un fet lamentable, l’execució de vuit treballadors a la ciutat de Chicago l’any 1886 arran dels esdeveniments que van tenir lloc en les protestes obreres que reivindicaven la jornada laboral de vuit hores. És just recordar, doncs, la història de tantes morts i càstigs patits per treballadors i treballadores, sindicalistes anònims la majoria d’ells, que van aixecar-se en lluita per aconseguir millores laborals i socials. Aquí al nostre país, és necessari fer esment de la “Vaga de la Canadenca”, que va aconseguir aquesta fita, la jornada laboral de vuit hores, que per a molts avui en dia sembla del tot normal.

Des del segle XIX i fins el segle XXI les millores han costat molts sacrificis. El món obrer sempre ha tingut davant al món empresarial que ha rebut el suport de la majoria de governs a Madrid, cosa que ha fet que les millores aconseguides no hagin estat les justes i necessàries. Recordem, en aquest sentit, la darrera reforma laboral del govern de Rajoy, que retorna al treballador pràcticament al segle XIX en molts aspectes. Drets dels assalariats i deures dels empresaris han caigut amb l’excusa d’una crisi provocada pel mateix sistema capitalista. Tot ha repercutit, doncs, en una pèrdua de drets i baixades de sous.

Totes les millores salarials i laborals aconseguides gràcies a la tasca de la classe obrera i dels sindicats, frenant l’abús de les decisions empresarials en molts casos, han incentivat la pressió dels empresaris al govern estatal, instant-lo a menystenir la força dels sindicats i reformar les lleis laborals que han comportat una pèrdua de drets dels treballadors i treballadores. Per això és necessari recordar i tenir clar, que si des de la classe treballadora no es defensen els drets, des de les posicions neoliberals no es concedirà cap millora. No ens regalaran res de res. I això només s’aconsegueix creient en la força de la gent. Les mobilitzacions, les lluites i, com a últim extrem, les vagues, són eines útils per a aconseguir millores.

Els sindicats, no només els trobem en temes laborals, doncs sempre han estat part activa en la lluita social, portant la seva veu i escalf en qualsevol reivindicació, perquè com deia Willy Brandt, ‘permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen’. Tant és així, que els hem trobat activament defensant una llei de la dependència justa, defensant la sanitat i l’educació públiques, encapçalant altres lluites socials, denunciant la llei mordassa que empresona treballadors que són multats sense diligència judicial, alçant la veu contra els desnonaments, sumant la seva força a favor dels que lluiten contra injustícies, rebutjant les guerres, participant en la plataforma pel Dret a Decidir, defensant la democràcia i participant en la manifestació del 15 d’abril a Barcelona. Resumint, els sindicats, com a estructura, han estat a disposició de tota causa justa.

Malauradament, la involució en termes de drets, llibertats i de democràcia que està vivint el nostre país, porta a situacions tant sorprenents com el fet que el dret a vaga estigui a judici, que el color groc sigui vetat als camps de futbol, que hi hagi acusacions per delicte d’odi pel sol fet de portar un nas de pallasso, que la llibertat d’expressió es vulneri de forma flagrant condemnant a presó a rapers com el lleidatà Pablo Hasel, o que tinguem sis persones a l’exili i 9 presos polítics, entre ells Dolors Bassa, activista sindical i consellera de Treball, Afers Socials i Famílies cessada pel 155. No hi ha dubte, que queda molta feina per a fer, moltes lluites per resoldre.

El Primer de maig serveix per recordar les lluites passades i, el més important, per recordar als nostres governs i a la Unió Europea, que els treballadors i treballadores no ens conformarem amb les molles del pa que les polítiques neoliberals ens volen atorgar. Els sindicats són una eina útil perquè una societat progressi, i són importants perquè la seva força brolla del seu eix vertebrador: els treballadors i treballadores.

Comentarios