Opinió

Per un país més equitatiu. Prou excuses

Així, trobem el gran nombre d’habitants concentrats en un espai molt reduït, fet que provoca que s’hi concentrin el major nombre de serveis, mentre que la resta del territori – gairebé el 90% - en pateixi un gran dèficit

Després d’aquesta pandèmia la realitat que ens trobarem serà ben diferent a la que teníem fins ara. Avaluar-ne les possibles conseqüències és difícil, però és evident que tindrem molta feina per a poder reorganitzar-nos i ajudar a aquells sectors que més estant patint. Amb tot, hauríem de saber veure aquesta nova realitat com una oportunitat i aprofitar-la per mirar de fer les coses d’una altra manera, més justa i equitativa. 

Des d’aquest enfocament postpandèmia haurem d’abordar una de les realitats més tossudes del nostre país: la dicotomia rural-urbà. 

Des d’un punt de vista demogràfic tenim un país molt descompensat, fet que dificulta un repartiment equitatiu i just de serveis i d’oportunitats. Així, trobem el gran nombre d’habitants concentrats en un espai molt reduït, fet que provoca que s’hi concentrin el major nombre de serveis, mentre que la resta del territori – gairebé el 90% - en pateixi un gran dèficit. 

Aquesta realitat no l’hauríem de veure com un dilema rural/urbà sinó com un problema, com una descompensació que hem creat i que cal solucionar. 

Saber en quin moment va començar aquesta descompensació i la problemàtica que ha comportat és difícil d'aclarir i, mirar d’esbrinar-ho, no ens ajudarà a trobar solucions que és, justament, el que hem d’aconseguir. Per fer-ho hem d’allunyar-nos de les queixes i de les excuses que sovint han omplert els argumentaris al voltant d’aquesta qüestió. Cal deixar-les de banda i trobar noves fórmules per tirar endavant, superant conflictes antics i intentant aportar nous plantejaments. Hem de fer-ho ara, ja no podem esperar més. El país necessita una aposta ferma i decidida que doni un bon tracte a tot el seu territori. S’ha actuar perquè ens trobem davant del que podem considerar una emergència. 

El futur govern s’ha de plantejar quin tractament vol donar al món rural i quin paper ha de tenir aquest en el conjunt país. Des de Junts crearem un pacte nacional rural-urbà que plantegi solucions des d’una perspectiva no urbana de manera que permeti canviar l’enfocament i aporti solucions a acords més equitatius. Volem atendre el despoblament des d’un punt de vista seriós i compromès que faciliti i ajudi a incorporar nous habitants i a consolidar els que ja hi són; reenfocar la normativa d’ús del sòl de manera que no tingui una perspectiva urbana – aquest enfocament és un despropòsit que limita el desenvolupament de les àrees rurals-; resoldre l’infrafinançament dels municipis; entendre l’envelliment de la població de les zones rurals i preveure l’atenció d’aquest sector per mitjà  de polítiques socials accessibles, les mateixes polítiques socials que hauran d’atendre  àmbits com l’escola rural o els centres de salut -ambdós imprescindibles per evitar el despoblament-. 

No podem assolir una igualtat d’oportunitats sense pensar en les infraestructures, el transport i les comunicacions. La manca d’inversió en el manteniment i la construcció de vies públiques d’accés i en la creació de transport públic és una urgència que cal abordar. No fer-ho impedeix el desenvolupament de la resta d'aspectes i no permet avançar amb normalitat ni millorar. 

El camp i la ciutat es necessiten mútuament i només del compromís i de l’entesa entre tots dos en pot sorgir un país cohesionat i amb noves perspectives de creixement. Cal fer-ho vetllant per una sobirania alimentària digna, basada en productes agroalimentaris de proximitat, elaborats a partir del respecte amb l’entorn i, per fer-ho, serà imprescindible la implementació i l’impuls d’energies netes, amb una implantació equitativa al territori i respectuosa amb l’entorn que les ha d'acollir. És important valorar quin tipus d'instal·lació volem per generar l’energia que necessitem, mirant d’afavorir les petites instal·lacions d’autoconsum o de consum comunitari. 

La digitalització del món rural és una necessitat de la mateixa manera que ho ha estat en els nuclis urbans. La xarxa, sovint inexistent o deficitària en el món rural, impedeix la fixació dels seus habitants i suposa un dèficit d’eficiència per a estudiants, comerciants, empresaris... obstaculitzant l’arribada de nous habitants. 

D’altra banda cal que es dediquin ajuts procedents d’administracions superiors al món rural que premiïn i valorin l’esforç d’aquelles persones que han fet d’aquest espai la seva opció de vida. Alhora, s’ha  d’estimular la dinamització del patrimoni cultural i natural, amb el turisme com a eix activador, tenint en compte l’encaix de l’agricultura i de la ramaderia dins d’aquest sector. L’esforç, tant d’aquells qui viuen en l’àmbit rural com dels qui ho fan en l’urbà és molt necessari, perquè només essent conscients dels esforços que cal fer per ambdues bandes podrem assolir el propòsit que ens plantegem. 

Per tal de fer front a tots aquests reptes cal un Govern que tracti bé el món rural. Ens comprometem a portar la veu del món rural a la Taula del Consell executiu de la Generalitat perquè s’aposti de manera ferma i digna pel seu impuls. Fem-ho ara. Prou excuses. 

Junts amb el Món rural   

Comentaris