Els últims anys estem veient com alguns temes serveixen a uns quants per generar noves polèmiques a la comarca de les Garrigues, obsessionats a crear oposició frontal entre sectors del territori. Ho vam viure, al seu moment, amb la reivindicació per solucionar la inseguretat i l’alta sinistralitat a l’N-240, on massa persones han perdut la vida. En aquell moment Enric Mir, alcalde de les Borges Blanques, va crear la plataforma ‘Prou morts a l’N-240’ per reivindicar, per una banda la duplicació de la via en el tram Lleida-Tarragona, i per l’altra l’alliberament del peatge de l’AP-2 com a solució immediata fins que no s’executés l’obra. Hi va haver un sector a les Garrigues que va buscar el desacord polític i van constituir la plataforma RESCAP-2, amb el suport d’ERC, CUP i Comuns entre altres, en defensa de la fi de la concessió de l’AP-2, però incomprensiblement en contra de la duplicació de l’N-240, al·legant, entre altres, que era una despesa innecessària –ara resulta que ens ha de preocupar que l’Estat espanyol no tingui el mal de cap d’haver d’invertir a Catalunya– i que suposaria una ferida al territori. En paral·lel, i com a solució per a l’accés de pobles com Castelldans, Juneda o Tarrés, entre altres, proposaven realitzar uns accessos directes des dels municipis fins a l’AP-2, com si això no suposés una cicatriu pel mateix territori.
L’N-240 és i continuarà essent la via més directa i més emprada per a tothom per anar de les Borges Blanques a Lleida, tant per un turisme que va del centre de Lleida al centre de Borges que ha de realitzar 15 quilòmetres més –sumant anada i tornada– si passa per l’AP-2, com per un camió que va des del polígon més proper a l’autopista a l’enllaç de la carretera de Castelldans amb l’N-240, que ha de realitzar 25 quilòmetres més –sumant anada i tornada– per l’AP-2. Una duplicació d’aquesta via faria que, a més de suposar un estalvi per les nostres butxaques en la despesa pel fet de fer més kilòmetres per l’AP-2, tinguéssim una via segura amb la capital de la demarcació que la uniria amb la comarca en tan sols 15 minuts. A més a més, amb la finalització de la concessió de l’AP-2 es podria obligar els camions en trajectes llargs a circular per aquesta autopista que passaria a ser autovia.
Des de Junts per Catalunya vam alertar que defensar només l’alliberament de l’AP-2 era molt arriscat, ja que el que finalitzava era la concessió, però ningú no ens garantia l’absència de peatges. Arribats a aquest punt ens trobem que el “gobierno más progresista de la historia”, format per PSOE, Podemos –incloent-hi Comuns– i amb el suport “a cambio de nada” d’ERC, planteja convertir totes les autovies –l’AP-2 passarà a ser autovia quan finalitzi la concessió– en vies de peatge. I ara què farem, senyors? Ens vau deixar sols defensant la duplicació de l’N-240 perquè dèieu que ja existiria una via gratuïta quan s’alliberés l’AP-2, i ara els mateixos que ens ho prometíeu ens dieu que aquesta seguirà essent de peatge? Aquest model que plantegen és de rebut, i ser qualificat de progressista i d’esquerres? I previsiblement d’obligat compliment? Quan històricament los gobiernos reaccionaris de la capital, tot i el seu centralisme ferotge i la discriminació desfrenada envers els territoris, mai no s’havien atrevit. Per tant, ens obligareu a pagar per utilitzar les autovies? I quina és la vostra proposta en l’actualitat per millorar la seguretat de la gent del territori en els seus trajectes de Lleida a Tarragona? La nostra segueix intacta: la duplicació de l’N-240, a la qual hem d’afegir ara la demanada de la gratuïtat de l’AP-2 per als camions, en el moment en què s’estableixi el peatge a les autovies. Que ningú no es confongui, claredat i transparència!
Junts per Catalunya a les Garrigues
