Massa pacients, les dones van haver d’esperar fins a l’any 1975 per tal que Nacions Unides declaressin, el dia 8 de marc, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Després de moltíssims segles de lluita incansable per reivindicar els nostres drets, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la justícia social, les llibertats i els drets fonamentals, els drets civils i polítics..., un grau d’esperança dins de tantes adversitats.
Avui, torna a ser més necessari que mai la militància activa en la defensa dels drets aconseguits, a perseverar i no retrocedir en la reivindicació de les nostres legitimitats, i a superar els entrebancs diaris que ens trobem a l’hora de poder fer realitat la igualtat efectiva entre homes i dones.
No val a badar en aquesta lluita, hem de ser solidàries i denunciar totes i cada una de les injustícies i violències que pateixen les nostres companyes. Cal derogar les lleis injustes i les normatives que ens encotillen i ens silencien. I en aquest conflicte contra la discriminació totes hi som cridades i en som corresponsables. Homes i dones, totes les persones som necessàries per lluitar contra les desigualtats. Tothom té dret a viure en llibertat i sense cap mena de violències masclistes.
Cal coeducar en la igualtat de gènere, valorar la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat; i trencar definitivament el sistema patriarcal que encara genera una bretxa salarial vergonyosa del 23% de diferència, entre els sous d’homes i dones, per feines similars en el nostre país.
Aquest any, la crisi a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu la importància del paper de les dones en la contribució a pal·liar aquesta malaltia. En molts àmbits diferents, les dones s’han trobat a primera línia per derrotar el virus, com ara metgesses, infermeres, cuidadores, i han fet mans i mànigues per salvar vides. Sense la seva dedicació i professionalitat els efectes de l’emergència sanitària, social i econòmica serien encara més dramàtics.
Avui pensem en les persones grans que han perdut la vida per culpa de la pandèmia, en les que no han tingut cap oportunitat de salvar-se; mares i àvies que ens han deixat massa aviat. És de justícia reconèixer a tantes dones valentes que la Covid-19 ens ha pres, causant dolor i patiment en les seves famílies, que en molts casos no han pogut acompanyar ni acomiadar com cal.
Elles, son part essencial de la nostra història i no poden quedar en l’oblit. Ens van donar la vida, ens han fet créixer com a persones, ens han ensenyat a estimar i, en condicions de pobresa molt difícils, van criar els seus fills i filles. Moltes, per defensar les llibertats van ser víctimes la repressió de la dictadura franquista, i tot i les moltíssimes dificultats i el masclisme estructural imperant, van anar endavant.
Van sobreviure una postguerra obscura i dura, tot i tenir molt costerut participar en l’economia i en la societat, ja que aquestes feines dignes eren reservades als homes. Les dones es quedaven recloses dins del cercle de la llar privada, i si treballaven, era a una divisió sexual i classista del treball. Les desiguals relacions els imposaven la segregació laboral i la seva discriminació salarial. Volien tenir la seva pròpia autonomia
personal i realitzar-se, dones que combatien per ser independents econòmicament, dones que somiaven ser lliures, i que es van passar la vida tenint cura dels altres.
Avui cerquem dones que han estat referents per aconseguir fites rellevants. Però no ens cal anar massa lluny. Aquestes dones valuoses, influents i valentes les tenim a casa nostra. Són elles, les nostres àvies, mares, germanes i filles. Tan llavors com ara, cada una per si mateixa va transformar el món, a poc a poc, sense cap recança, sense esperar res a canvi van esbrossar un nou camí cap a la llibertat. Ho vam fer per nosaltres, per les seves filles perquè les dones poguessin viure sense desigualtats, sense violències, sense injustícies. Són en realitat, les dones dels nostres pobles, del nostre entorn rural, les dones de Lleida, la majoria pageses i jornaleres, altres, massa poques, van tenir sort de poder estudiar i obtenir un treball remunerat i digne i ser infermeres, professores, empresàries...
Aquestes dones que van plantar cara llavors, actualment la nostra societat les ha abandonat de manera injusta, en la tristesa de la seva vellesa. Dones que han esdevingut invisibles, oblidades, soles a casa o en una residència, que han defallit, convertint-se en xifres esfereïdores que ens fan sentir impotents.
Per això ens cal un nou pacte social per tal que les necessitats de les persones grans siguin el fil conductor d’una atenció de qualitat, i on les més vulnerables no s’excloguin sinó que siguin trobades i cuidades per la societat en la seva vellesa.
Ara ens toca a nosaltres un compromís real per replantejar l’assistència social i atenció a les persones grans, per a les nostres mares i àvies. No ens podem permetre un altre fracàs col·lectiu. Necessitem que les dones liderin la societat per fer-la més humana. Hem de canviar moltes coses i entre altres, cal millorar les condicions de vida de les residències i un millor accés als serveis socials per a tothom. La nostra gent gran ha de poder triar l’entorn on vol viure els darrers anys de la seva vida, amb dignitat i conservant el seu poder de decisió.
Aquestes dones grans són valuoses i la seva veu compta per comprendre el nostre propi procés evolutiu, ja que també serem persones grans i formarem part d’aquesta història de lluita pels drets de la humanitat. Són el nostre tresor, les dones tossudes i treballadores, les nostres mares i àvies. Cal més solidaritat i corresponsabilitat social per tal que puguin exercir de debò els seus drets socials, a tenir unes pensions dignes que garanteixin la seva independència i qualitat de vida. Els drets de les dones i les nenes segueixen sent l’assignatura pendent del segle XXI. Les nostres avantpassades ens van ensenyar a lluitar per canviar les lleis injustes per tal que nosaltres poguéssim tenir un futur millor. La lluita té més sentit que mai i continua per la plena llibertat i igualtat de totes les dones.
