Un any més ens trobem davant d'un nou 8 de març, i la UGT-Terres de Lleida vol expressar el seu compromís inequívoc vers la igualtat i la no discriminació de les dones a la feina i en l’ocupació i, per extensió, a la resta de la societat. El 2020, i sota el paraigua de la campanya 'Amb el 70% no en tenim prou. I el 9, què?', vàrem fer visible que no s’estava complint a les empreses amb el nou Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en la feina i en l’ocupació. Un any després, veiem que en igualtat seguim igual, O FINS I TOT PITJOR.
La realitat que patim les dones en el mercat de treball avui dia s’allunya molt poc de la de fa anys. Estem davant d’un problema estructural de la nostra societat, tot i que aquest any 2020 s’hi ha d’afegir l’impacte de la Covid-19, que encara ha agreujat més les diferències. La desigualtat estructural i les bretxes ja existien abans de la pandèmia, però ara s’han accentuat molt més, ja que s’han solapat amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament recauen en les dones. També els sectors més afectats per la Covid-19 són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina (sanitari, cures, neteja, comerç, indústria alimentària...). En aquest sentit, i segons dades del Departament de Salut, a Catalunya al voltant del 54% dels casos positius de coronavirus són dones, ja que estan més exposades al virus, en ocupar treballs que comporten estar en la primera línia de la crisi sanitària.
Com a sindicat feminista de classe, reivindiquem el paper central del treball de les cures en el nostre sistema productiu, ignorat i invisibilitzat fins que la irrupció de la pandèmia ha evidenciat la fragilitat de la vida i la gran necessitat i dependència que tenim de les tasques de cura. Davant d’aquest 8 de març, la lluita continua més latent i més viva que mai! Perquè les dones 'A la vida i a la feina, som essencials i iguals'!
El nostre instrument a utilitzar en aquest 8-M vol anar més enllà d'aquest dia: és un plantejament de lluita constant, d’afany i de presència en els centres de treball de les nostres delegades i delegats, als carrers i a les institucions, en forma de mobilitzacions, protestes, concentracions, formacions i, evidentment, a les taules de negociació; traslladant, reclamant i exigint les nostres demandes allà on toqui. Posarem l’objectiu en la bretxa salarial, en el registre de jornada, en l’auditoria retributiva, en la transparència salarial, en la implantació dels plans d’igualtat per a aquelles empreses obligades a tenir-ne, però també en aquelles on volem que en tinguin. Perquè s’ajustin a la llei, perquè ara sí que la llei obliga i exigeix fer les coses d’una determinada manera.
Recolzem la lluita del moviment feminista, perquè nosaltres en formem part i perquè partim de la mateixa base de la defensa dels drets de les dones en totes les facetes de la vida.
Són moltes les dones valentes i lluitadores que es coneixen al llarg de la història. Aquest 8 de març vull posar-ne en relleu una: la Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896), la primera sindicalista catalana, que va viure en temps en què els drets laborals eren inexistents i la jornada infantil perpetuava l'analfabetisme. Coneguda com a 'Isabel cinc hores' per la seva reivindicació de les cinc hores en la jornada de treball infantil, va ser mestra, promotora activa de l’Associació Internacional de Treballadors i pionera en la lluita social i laboral.
Seguint el seu exemple, ara toca mirar endavant. És moment de deixar enrere trencadisses de miralls i vitralls, volem esborrar els diamants de vidre que ens barren les nostres capacitats i les nostres fortaleses. Que res, ni ningú, ens negui l’anhel de ser i sentir-nos dona i treballadora. Es tracta de posar fi a la discriminació i avançar en la igualtat legal i real perquè, a la vida i a la feina, les dones som essencials i iguals!
