Opinión

Les dones al capdavant de la lluita contra la violència i els governs capitalistes

Aquest 25N hem d’enfortir la lluita a tot el món pels nostres drets: per aquells que ens queden per conquerir, però també contra l’agressió dels governs i els sectors conservadors que busquen arrabassar-nos els drets adquirits des de fa dècades

El 25 de novembre de 1960, les germanes Minerva, Pàtria i María Teresa Mirabal van ser brutalment assassinades a República Dominicana, per ser dones i per gosar enfrontar-se a la dictadura de Trujillo. En aquesta data les dones del món commemorem la seva lluita i sortim a lluitar contra la violència patriarcal i capitalista que ens assetja i ens mata a tot el món.

Des de l’Iran se sent un potent crit: “Dona, Vida, Llibertat” contra el règim dictatorial i islamista que des de fa 40 anys oprimeix a la classe treballadora i els pobles, i sobretot les dones i dissidències. La mort de la jove Amini va ser un punt d’inflexió que va posar en evidència fins a on arriba la violència patriarcal del règim. En resposta, les dones van sortir als carrers per justícia i per la fi de la Policia de la moral que imposa les seves regles de conducta i vestimenta obligatòries en l’espai públic, i amb la força de la mobilització, van treure’s el hijab i van engegar una revolta popular que s’ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d’història. Es tracta de dones a l’avantguarda de la lluita contra una dictadura, igual que fa 62 anys ho van estar les germanes Mirabal: Pàtria, Minerva i María Teresa, assassinades un dia com avui brutalment per una altra dictadura.

Aquest 25N hem d’enfortir la lluita a tot el món pels nostres drets: per aquells que ens queden per conquerir, però també contra l’agressió dels governs i els sectors conservadors que busquen arrabassar-nos els drets adquirits des de fa dècades. És el que està passant amb el dret a l’avortament als Estats Units, o la retirada del govern de Turquia del Conveni d’Istanbul o els discursos i polítiques de VOX a l’Estat Espanyol.

Ens declarem en estat d’alerta també contra la creixent criminalització de les dirigents sindicals a l’avantguarda de les lluites contra l’explotació capitalista i   l’opressió   patriarcal,   com   el   cas   de   la   persecució   soferta   per   les treballadores en vaga del Sindicat Únic de Treballadors de Notimex a Mèxic o la   persecució   i   represàlies   a   integrants   -majoria   dones-   de   l’Associació d’Empleats   de   la   Caixa   d’Assegurança   Social   (AECSS)   de   Panamà,   que pateixen acomiadaments per estar en vaga en defensa dels seus drets laborals,   o   causes   penals   arbitràries,   com   la   nostra   companya,   Priscilla Vásquez, presidenta de l’associació.

També   ho   veiem   a   Catalunya,   on   treballadores   de   Parcs   i   Jardins   són perseguides i represaliades pel mateix Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, després d’haver aconseguit una sentència judicial que reconeix fets d’assetjament per raó de sexe.

Avui 25-N també ens mobilitzem contra la impunitat i l’encobriment dels governs,   que   han   provocat   l’acarnissament   de   la   violència   feminicidi. Denunciem que han preferit destinar majors pressupostos a les forces armades i al pagament del deute extern, en comptes de la salut, educació i a programes públics que atenguin víctimes de la violència. A l’Estat Espanyol, per exemple, el pressupost de Defensa és el més alt dels últims 40 anys.

Les dones i dissidències també som les més afectades en moments de crisi econòmica i ara estem patint particularment la pèrdua de poder adquisitiu producte   del   context   inflacionari.   La   situació   és   encara   més   greu   per   a persones migrades en situació administrativa irregular. Per això aixequem el crit de la campanya #RegularitzacióJA.

Tres anys després de la sentència indignant als violadors de “La Manada”, i com a conseqüència directa de les massives mobilitzacions de rebuig, arriba al Congrés de Diputats el projecte de Llei conegut com a “Només si és sí” -amb el rebuig del PP i VOX- posant al centre el consentiment sense el qual qualsevol acte és reconegut com a agressió sexual. Però no n’hi ha prou amb lleis i declaracions de voluntats. Menys encara si aquestes després es contraposen amb, per exemple, l’assignació al Tribunal Constitucional d’una jutgessa - Concepción   Espejel-   coneguda   per   considerar   inconstitucional   la   llei   de l’avortament. Tot això, amb un acord entre PP i PSOE, amb el suport majoritari d’Unidas-Podemos. Però el més greu de tot és la manca de recursos, de diners públics   per   a   polítiques   de   prevenció   i   assistència.  

L’últim   projecte   de pressupostos de l’Estat va en un sentit oposat al qual necessitem: mentre Ministeris com Defensa es porten un 8% el d’Igualtat tan sols l’1%. De fet, al mateix temps que es feia públic el cas de la menor de 16 anys violada a Igualada -Catalunya-, s’anunciava l’aprovació per part de l’Estat d’un augment de   plantilla   de   4.000   Mossos   d’Esquadra.   Les   dones   i   diversitats sexo-genèriques ho tenim clar: la policia no ens cuida i la sortida no és repressiva.

Aquest 25-N, dia mundial de lluita contra la violència de gènere, des de Lluita Internacionalista  i la   Unitat   Internacional de   Treballadores   i   Treballadors   – Quarta   Internacional   (UIT-CI)   cridem   a   organitzar   accions   contra   tots   els governs que legitimen la violència patriarcal del sistema capitalista-imperialista que ens colpeja sobretot a les dones i dissidències. Sortim a guanyar cadascun dels nostres drets mentre continuem lluitant per una societat socialista, sense opressió i sense explotació.

Davant d’aquesta situació, com a moviment feminista hem de ser contundents a l’hora de denunciar aquests governs que s’autoproclamen feministes, però que a l’hora dels fets continuen governant per la gran patronal i finançant a l’Església catòlica.   El   creixement   de   discursos,   actes   i   delictes   d’odi   es fomenten directament des d’organitzacions d’ultradreta com VOX, però també s’alimenten   de   la   manca   de   polítiques   reals   d’aquests   governs   que s’autoanomenen progressistes, però no afronten veritablement les violències.

comentaris