Avui, 12 d’octubre, és un dia marcat en vermell al calendari: és el dia de la Hispanitat. I tot i que està marcat en tots els calendaris com a festiu, no tothom en té la mateixa percepció. Alguns diuen que no és la seva festa, perquè no se’n senten part i, per tant, no tenen res a celebrar. Altres segueixen amb devoció la desfilada i els colors que es dibuixen al cel a través de la pantalla del televisor i n’hi ha d’altres que el passen com un dia de descans qualsevol.
Per mi és la reivindicació de la unió dels pobles. I ho dic amb un sentiment d’amor compartit entre diferents parts d’aquest país. Sóc filla d’un extremeny i una andalusa. He nascut i visc a Catalunya. Per a mi tots aquests territoris són casa meva.
I aquest sentiment compartit se m’ha accentuat quan he tingut l’oportunitat de participar de l’acció política des del Senat, la cambra representativa de tots els territoris, on he conegut companys i companyes de tots els punts del país. Aquesta ha estat també una oportunitat de conèixer en primera persona la gran varietat i riquesa que té el nostre país, les costums, el patrimoni, la cultura, les llengües… i també les diferents realitats de tots ells, ja que cada territori té la seva essència, totes elles encisadores.
Però en aquella cambra, el Senat, tots formem part del mateix projecte. I treballem en conjunt, amb la finalitat última de tirar endavant el país, d’apostar per les mesures necessàries per superar les circumstàncies que estem vivint: la inflació, la guerra d’Ucraïna, el preu de la llum i altres serveis bàsics...
Per això les dones i els homes socialistes tenim molt clar que per tirar endavant tots els projectes que el país necessita s’ha de recórrer al diàleg, a la negociació i sobretot a l’entesa. Perquè només amb aquestes tres peces podrem avançar tots plegats sense que ningú, enlloc del país quedi enrere.
Perquè és ara, més que mai, que hem de fer força junts, estendre la mà, escoltar-nos i resoldre tots els problemes que ens vinguin. Per enfortir l’estat del benestar i pel bé de la nostra societat, fem-ho.
Aquest 12 d’octubre, més que reivindicar o no països o nacionalitats, reivindiquem els drets i la justícia social per totes les persones, visquin en el territori que visquin.
