28.05.2022 |

Lleida, memòria, història i reptes

Avui  en dia, en un context diferent,  i sense massa dubtes tot indica que la humanitat  no aprèn de la història, en ple 2022 vivim en un món on la pau és l’ anomalia; el caïnisme sembla ben implantat en cada una de les guerres del passat i el present
Lleida, memòria, història i reptes

Poc a poc, es van aproximant els 90 anys de l’inici de la Guerra (Civil) d’Espanya. Conflicte produït entre dues guerres mundials que van marcar estrepitosament el segle XX. La violència, mort, dolor i supervivència foren els trets característics que patiren els combatents i la població civil.

Avui  en dia, en un context diferent,  i sense massa dubtes tot indica que la humanitat  no aprèn de la història. En ple 2022 vivim en un món on la pau és l’ anomalia; el caïnisme sembla ben implantat en cada una de les guerres del passat i el present. Potser podem dir que hem fracassat com espècie, incapaços de cercar els camins de la pau.

Malgrat el pessimisme no val a rendir-se. Hem de  continuar generant iniciatives que permetin el coneixement històric, la reflexió i el pensament crític dels fenòmens bèl·lics. En molt països, la memòria ha estat l’eix vertebrador de polítiques  impulsades des de la societat i pels governs. Un exemple imprescindible és  la visita a Normandia per aproximar-se a l’impacte que va suposar el desembarcament aliat del juny de 1944; els cementiris aliats i alemanys són una bona mostra de dignificació històrica i reparació dels combatents. En paraules del  metge, teòleg i pacifista Albert Schweitzer “els cementiris de la guerra són els grans predicadors de la pau”. La pau tan necessària.

Com a societat tenim un deute amb les generacions passades, silenciades, que no podem oblidar. A més, les generacions presents, i  futures, han de poder conèixer la història, sobretot la més recent i la més luctuosa, per contribuir a generar una identitat social, col·lectiva, que porti el camí de l’entesa, la convivència i la pau.

En aquest sentit, Lleida té un gran repte. Les terres de Lleida foren durant 9 mesos, de l’abril  a desembre de 1938, front de guerra amb enfrontaments terribles entre els exèrcits combatents, des de Baix Segre fins a l’Alt Pirineu i l’Aran.  Fàcilment podem pensar en l’impacte tràgic sobre el territori, la població civil i els combatents.

Cal insistir, Lleida ha de disposar d’ equipament memorialista. Un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra hauria de fer justícia  a dècades d’oblit.

Entenem, i diríem que tímidament, però de forma decidida,  s’han anat bastint  diversos espais de memòria en  un intent de restitució històrica: la Ruta Capa a Aitona, l’espai de Soses, els Jardins Orwell a l’Hospital de Sta. Maria de Lleida, Monument als deportats a Lleida, l’espai del Merengue i la tomba al cementiri de Camarasa, el búnquer d’Almatret, el Centre d’Interpretació d’Alcoletge, .... Així també hem destacar, i reconèixer, la tasca portada a terme pel Memorial Democràtic, i des de la Universitat de Lleida, pel grup dirigit per la professora Conxita Mir, en les diverses investigacions i que podeu consultar en la pàgina  http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=node/2.

Però encara és necessari un espai que sigui un referent en les terres de Ponent posant en valor, protegint, divulgant i recuperant una geografia amplíssima de vestigis que es mantenen presents en el que foren els fronts del Pallars i del Segre. Ingents vestigis bèl·lics dels dramàtics enfrontaments al Cap de pont de Serós, a la Lleida ocupada, les fortificacions d’Alcoletge, al cap de Pont de Balaguer,  les trinxeres i búnquers a Vilanova de Maià (Roca Alta) i a la serra de la Campaneta, les trinxeres i fortificacions  a la  serra de St. Corneli (Pobla de Segur),... i ja a l’Alt Pirineu rutes a les  Pedres d’Auló, Baladrero, Biuse, Campirme, port de Salau,..., sense oblidar els itineraris  de la Retirada i l’exili, així com els camins de la Llibertat representatius la fugida de l’horror Nazi.

Un patrimoni històric que es manté visible, però que requereix d’ un centre vertebrador des d’una àmplia perspectiva històrica i pedagògica: dignificar les víctimes de la guerra d’Espanya i la Postguerra, contextualitzar i entendre els esdeveniments amb l’objectiu de combatre el feixisme i projectar els valors democràtics i pacifistes.

Tenim bons models en el Museu de l’Exili a La Jonquera i al Consorci d’Espais de la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre. No tenim més excuses. Les possibilitats i beneficis per la ciutat i les terres les Lleida són immenses. Les institucions, els partits i tots i totes nosaltres hem de conjurar-nos i, en un breu espai de temps, tenir l’instrument que permeti fer la fonamental pedagogia  d’ apropar a la societat lleidatana el coneixement i la reflexió de la història més recent. Només així haurem contribuït  a fer un pas decidit cap a una societat més lliure. Recuperar la memòria històrica i democràtica dignifica el passat, el present i el futur de generacions.

Lleida, memòria, història i reptes
comentaris