Que els ajuntaments estem mal finançats és una obvietat i una reivindicació històrica del món local. Aquesta obvietat s’accentua i incrementa d’intensitat en base els diferents contexts de crisi que ho posen de manifestat a l’hora de voler estructurar nous instruments o ajudes per donar solucions a la ciutadania o a les empreses i sector comercial. Aquest finançament s’estableix en funció de la població, un criteri que marca també uns topalls competencials. És per això que les capitals de comarca de menys de 20.000 habitants no tenim competències en, per exemple, la gestió dels serveis socials que són a càrrec dels Consells comarcals.
La pandèmia ha estressat el sistema i ha generat menys ingressos, nova despesa, més exigència, més atencions, més inversió, més logística... Tot això ha posat de manifest, un cop més, que les capitals de comarca necessitem explorar el marc competencial existent per equiparar-nos, aquelles que ho vulguem, amb les ciutats de més de 20.000 habitants i poder gestionar o co-gestionar serveis i programes de manera directa o compartida. Aquest ha estat el principal acord al qual hem arribat aquest passat divendres a Mollerussa els alcaldes i les alcaldesses de Lleida, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Les Borges Blanques i Mollerussa. Ha estat la segona de les reunions de les Aliances de la Plana de Lleida. La primera es va fer el 17 de desembre del 2019 a Lleida amb voluntat que es repetís periòdicament de forma itinerant en cada una de les ciutats partícips, una voluntat que la pandèmia ha aturat fins ara.
Aquesta segona trobada ha servit per acordar la creació d’un grup de treball entre els diferents ajuntaments amb el responsables jurídics dels mateixos per plantejar com incrementar el nostre marc competencial i quines mesures legals i polítiques emprendre per fer-ho possible. A tota Catalunya hi ha 21 capitals de comarca que tenen menys de 20.000 habitants i onze d’aquestes es troben a la demarcació de Lleida, on només Lleida ciutat supera aquesta xifra.
Ara que en el Parlament sembla que es vulgui abordar la qüestió de la llei electoral, la llei de governs locals i el finançament local, cal posar sobre la taula la necessitat de buscar i donar nous instruments a les capitals per millorar els serveis i l’atenció a les persones. Aquest plantejament, en cap cas, posa en qüestió el paper d’altres administracions supramunicipals sinó que el que vol és explorar sota els principis d’eficàcia i eficiència si hi ha camí jurídic i polític per trencar principis que entenem discrecionals com ho és el criteri únic poblacional.
Des d’aquestes ratlles, vull posar en relleu la importància d’unir esforços des del món local per poder fer allò que ens toca com a alcaldes i alcaldesses: millorar el servei que donem a la ciutadania. També un agraïment especial a la complicitat de la ciutat de Lleida en aquestes reivindicacions i a la voluntat de liderar altres acords com presentar una estratègia conjunta per aconseguir fons europeus Next Generation.
