Sis dies després de confinar a la meva filla de secundària per contacte directe amb una companya de classe que va donar positiu, desconeixem els resultats de la PCR que li van fer passats cinc dies des que es va saber que hi havia una nena infectada. Entremig, dos trucades en poques hores de diferència, del departament d’Epidemiologia -una de Lleida i l’altra de Barcelona- per saber els símptomes i per preguntar-me si ja li havien fet el test. Mentre, els contactes directes hem pogut fer vida normal, és a dir, els pares a treballar i els germans, a l’escola, convertint-nos en possibles focus d’infecció. Així anem en aquesta segona onada -a Lleida la tercera- quan des de fa més de sis mesos Salut ja alertava del rebrot que hi hauria a la tardor. Sembla ser que, davant l’allau de possibles positius, ha canviat el protocol i a partir d’ara faran testos ràpids d’antígens. Com és possible que coneixent el que se’ns venia a sobre no s’hagin establert mecanismes per accelerar les proves i resultats fins ara? Ja sabem que hi ha una manca de personal sanitari que el Govern ha estat incapaç de cobrir durant aquests mesos, però si volem acabar amb aquest virus, la seva obligació era posar tots els recursos per evitar contagis, no ara sinó fa dies. En definitiva, tard i malament, també en aquest rebrot de tardor-hivern.
Sent plenament conscients de que el Govern de l’Estat, després de gaudir d’un plàcid estiu, s’ha tret les puces de sobre i ha descarregat totes les seves responsabilitats en les CCAA. Alhora també és una realitat que el Govern de la Generalitat pretén fugir d’estudi criminalitzant alguns sectors que compten amb totes les mesures necessàries, a diferència d’altres sectors públics on les exigents normes que es demanen a alguns, allí es deixen d’aplicar. Només cal escoltar als sectors de la restauració i hosteleria; oci nocturn, gimnasos i centres d’estètica per reafirmar-me en el que penso: les decisions arbitràries dels diferents departaments implicats han estat un desastre. El pas en fals amb l’hosteleria és notori quan hem conegut que la Covid es va disparar 15 dies després de tancar bars i restaurants; en aquest sentit, Catalunya va notificar 2.251 casos diaris i quinze dies més tars, aquesta xifra superava els 6.000.
Són tantes les pífies d’uns i altres que el ciutadans estem totalment desconcertats. Hem passat del “España no va a tener, como mucho, más allá de algún caso diagnosticado” de 31 de gener als més de 60.000 morts a 3 de novembre. La mala gestió de la pandèmia ha comportat el tancament definitiu de centenars de milers d’establiments, la pèrdua a mansalva de llocs de treball, i el que és més dur, ha generat incertesa i confusió davant la manca de credibilitat d’uns governants que s´ho han guanyat a pols.
Estem davant d’una crisi sanitària, econòmica i social que no pot tenir com a recepta les contradiccions dintre d’un mateix Executiu, la improvisació i la pujada d’impostos. Precisament pel que fa a la fiscalitat, només recordar que España, Catalunya i Lleida estan fent tot el contrari del que fan a la resta del països europeus. Enlloc de suprimir, congelar i rebaixar, el que han fet és crear-ne de nous i incrementar els que ja tenim. S’han anunciat milions d’euros per pal·liar els desastres econòmics, que ja han estat titllats d’insuficients i tardans pels diferents sectors, mentre es continua castigant a les classes mitges i al teixit productiu amb la pujada de les quotes dels autònoms, la gasolina, les begudes ensucrades i els plàstics, entre d’altres.
Des del Partit Popular proposem assentar les bases d’un model econòmic en aquest període de pandèmia i post Covid centrat en cinc eixos fonamentals: menys impostos, amb una exempció fiscal a empreses afectades pel Covid i la carència de pagaments dels crèdits ICO; més flexibilitat laboral potenciant la Llei de Segona Oportunitat; menys burocràcia amb la creació d’una autopista administrativa perquè una empresa pugui crear-se en cinc dies; millor formació, que inclou una transformació digital de les escoles i universitats; i més competitivitat, internacionalitzant les empreses i apostant per l’economia circular.
Fa temps que aquest Govern és a la Lluna i per això entenem a la perfecció que la Generalitat, en els seus deliris de grandesa, anunciï en plena pandèmia, la creació d’una NASA de butxaca, com definia Màrius Carol. I mentrestant, els qui encara toquem de peus a terra, esperem amb fervor l’arribada de la vacuna que, segons el Ministre de Sanitat Salvador Illa, ens portarà el Pare Noel per Nadal!!!
